El Moviment Franjolí per la Llengua es va crear l’abril del 2012 com a projecte 2.0, fruït de la indignació per la derogació de la llei de llengües* per part del nou govern del PP a l’Aragó.Som un col·lectiu petit que treballa a la xarxa principalment per la defensa de la llengua catalana a la Franja, que el va fundar gent de la Llitera i poc després es va incorporar gent de Catalunya especialment implicada amb aquesta causa. El nostre objectiu és valoritzar la llengua, cultura i la història de la Franja de Ponent, creant textos propis i ser l’altaveu de les iniciatives (individuals o col·lectives) que treballin en aquest sentit.-El febrer/març de 2013 ens adherim a la xarxa d’entitats d’Enllaçats per la Llengua. Només entenem la defensa del català des de la globalitat del territori on és parlat.-Pel MFLL és molt important “fer xarxa”, tant a la Franja, on hem creat sinèrgies i complicitats amb col·lectius i persones, com amb la resta d’entitats dels Països Catalans.-Per nosaltres el consens mínim, on hem d’anar tots a la una a la Franja, és la defensa del català i la lluita per la plena normalització. A partir d’ací, cadascú pot defendre la seva identitat nacional, tot i que nosaltres no amaguem els vincles que per llengua, cultura, tradició,història i interessos compartits, ens lliguen a la resta de territoris de parla catalana.(veure “Apunts sobre llengua cultura i identitat”)-L’abril de 2013 vam inaugurar pàgina de facebook a les xarxes socials, pràcticament a l’hora que el PP presentava la “nova llei de llengües” que excloia qualsevol referència al nom de la llengua com a “català” i parlava “d’aragonès oriental”(Lapao). Vam fer un manifest ja llavors contra la nova llei de llengües.-L’estiu de 2013 comencem a trascendir de la xarxa, la CAL ens inclou en el seu dossier del Correllengua i som convidats a taules redones i a donar xerrades (l’ANJI i al Correllengua de Vilaverd, Baix Camp). Participem plenament dins la plataforma Enllaçats per la Llengua, on des de finals de 2013 ens encarreguem de comunicació i ajudem a organitzar actes.
-En abril 2014 participem a una taula rodona sobre llengua d’Enllaçats al FSC de Barcelona (convidem en Manel Riu) i fem article de les seves declaracions.-Fem manifest el juny de 2014 per l’escola en català en suport a concentració de somescola a Barcelona.-Hem donat difusió i suport al manifest pels lligams de la Franja amb el procés de Catalunya.-En l’àmbit de propostes, vam convidar a que se celebrin une jornades sobre la Franja com les que es celebraren l’any passat al Born de Barcelona sobre l’Alguer. -Hem fet un manifest en 01-2015 reclamant un estatus digne pel català a la Franja i que es duguin a terme polítiques lingüístiques per la plena normalització de la llengua a l’escola, institucions i espais públics.-El manifest és impulsat després de l’anul·lació de la part de la llei de patrimoni cultural d’Aragó (vigent des de 1999), últim text legal aragonès on s’anomenava la llengua de la Franja com a català i no “Lapao” o “llengua oriental”, denominació esta darrera que, també ho denunciem al manifest, apareix als informes d’avaluació de l’alumnat que cursa l’assignatura de català a un col·legi de Mequinensa davant indignació de famílies.-De moment s’han adherit més de 70 entitats d’arreu els PPCC i més de 170 persones. Les principals entitats en defensa de la llengua de tot el domini lingüístic ens han mostrat el seu suport. Això demostra la importància de fer xarxa amb altres entitats a Enllaçats per la Llengua. El manifest en principi era per entitats, però degut a les moltes peticions individuals, hem decidit ampliar-lo a adhesions individuals.-Sobre la situació del català a la Franja, ja fa temps que alertem del perill de substitució lingüística degut a factors al trencament de la transmissió intergeneracional de la llengua, com així indiquen diversos estudis sociolingüístics (Natxo Sorolla, entitats culturals,etc).Creiem que la situació de l’escola és la clau de tot, que el català sigui assignatura optativa fora del currículum escolar és intolerable. L’alumnat no pot estudiar en llengua pròpia.Situació de fort desprestigi social de la llengua, la gent la percep com la llengua de casa, una llengua per a la llar però no per a “coses importants” (escola, tràmits amb l’administració, etc.).Això se’n diu diglòssia. També influeix la Immigració recent que s’expressa en castellà per integrar-se a la societat franjolina.Ja no és tant la llengua dels joves, que fan les seves relacions socials en castellà.Informe ELEN d’Europa denuncia que l’estat espanyol ataca i discrimina les llengües diferents del castellà. Plataforma per la Llengua, ACPV i Escola valenciana han denunciat la situació de desamparament dels drets lingüístics dels catalanoparlants davant la ONU.
_Sobre la identitat dels franjolins. En aquest tema n’hi ha poques certeses. Tinguem en compte que la Franja és un territori descohesionat, amb poca relació entre les comarques catalanoparlants, malgrat l’afinitat lingüística, i on cada “capital” de comarca té un pol d’atracció diferent depenent de la seva situació geogràfica i interessos comercials i relacions socials. En qualsevol cas, havent-hi de tot, des de catalanistes i independentistes fins a anticatalans (encara que parlin català), podem pensar que el “consens” seria el de no qüestionar-se la identitat regional aragonesa i nacional espanyola que els ve posada, malgrat que una majoria sap que la llengua que parlen és català, la mateixa que a Catalunya.-Sobre la situació política, només 5 regidors a tota la Franja poden haver estat considerats com a representants de partits catalanistes (els 4 del Pont de Montanyana i Paulí Fontoba a Calaceit), tot i que sembla que CDF al Pont s’ha dividit.
IU Aragón i la CHA defensen, amb major o menor grau, la normalització del català a la Franja, mentre que el PP i el PAR cerquen la confussió nominal i de la família lingüística dels parlars franjolins, per tal de conflictivitzar l’ús del català, que la gent el vegi com un “problema”, que ha de donar moltes explicacions si diu que parla català. Utilitzen el procés d’independència de Catalunya per polititzar l’ús del català i ajudar a la seva extinció (una nació=una llengua).