Categories
#FRANJAENMOVIMENT Editorial

DECÀLEG PER A SALVAR LA LLENGUA CATALANA A LA FRANJA DE PONENT

El pròxim 28 de maig hi ha eleccions municipals i autonòmiques a la comunitat autònoma d’Aragó i, per tant, els pobles de la Franja de Ponent veuran renovats els seus representants polítics en l’àmbit local.

Moltes vegades els mesos abans dels comicis hi ha una febre per demostrar que es fan coses pel poble i se n’aprofita per arreglar algun carrer o inaugurar algun equipament públic per fer gala davant la ciutadania que s’està treballant…

Ara bé, a nivell lingüístic veiem com, any rere any, els responsables públics segueixen sense preocupar-se per normalitzar la situació de la llengua pròpia de la Franja, el català. Força enquestes ja fa temps que revelen que la llengua està patint un retrocés i que hi ha un trencament de la transmissió lingüística per via familiar. Tot i això, els deures segueixen sense fer-se i, a risc de clamar al desert, anomenarem unes deu propostes que podrien ajudar a la situació del català a la Franja. Algunes són molt recurrents però , certament, no per això menys necessàries.

ESCOLA El pal de paller, la base des de la qual construir una nova situació. S’ha demostrat que , tot i que té un vessant positiu, l’actual situació d’ensenyament voluntari del català és precària i insuficient. Que el català fos reconeguda com a llengua vehicular seria l’objectiu.

CATALÀ OFICIAL Reconèixer un estatus digne per la llengua de la Franja ha de passar per tenir aquest objectiu al cap, per aconseguir unes garanties lingüístiques que ara per ara són absents i discrimina els parlants de català.

RETOLACIÓ PÚBLICA Un vell anhel que va avançar tímidament els anys vuitanta i que, a dia d’avui, està totalment desfasat. Una llengua necessita un imaginari col·lectiu que ompli de referents a la societat amb expressions pròpies. El català ha d’estar present als carrers.

TOPONÍMIA Tot l’esforç que es va fer per recuperar i utilitzar els noms dels pobles en llengua catalana sembla que s’ha tombat de fa dècades, on hi ha poblacions catalanoparlants on s’ha popularitzat el topònim en castellà, encara que en aquesta llengua perdi el sentit etimològic original. Vall-de-roures podria ser un bon exemple d’aquest fet.

ADMINISTRACIÓ L’ús del català als plens municipals hauria de ser la norma, no l’excepció. El ciutadà catalanoparlant hauria de poder comunicar-se amb els estaments públics en la seva llengua per realitzar qualsevol gestió.

MITJANS DE COMUNICACIÓ La situació en aquest àmbit és especialment dramàtica, donat que en ple segle XXI si no tens presència als mitjans tradicionals o a les xarxes i canals més recents, la teva realitat lingüística no existeix en l’àmbit públic. Qui explica què passa a la Franja en català?

XARXA DE POBLES FRANJOLINS Una vella idea d’articular les comarques franjolines hauria de poder prendre cos, almenys, en l’àmbit cultural i lingüístic que interessa a tot el territori. Com va fer la Xarxa Llull de ciutats valencianes per col·laborar amb els altres territoris de parla catalana quant a cultura mentre el seu govern autonòmic se’n desentenia, una mínima vertebració franjolina ha de ser possible per defensar els drets dels catalanoparlants.

INSTITUT DEL CATALÀ Aquest ens acadèmic, amb totes les salvetats presents, s’hauria de desenvolupar en tot el seu potencial per col·laborar amb l’IEC, com passa actualment amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i ajudar a estudiar a fons la nostra llengua i normalitzar-la a les comarques franjolines. Ben fet, pot ser un referent.

TURISME I SENDERISME Aprofitar aquest sector que sempre interessa a molta gent per fomentar el català a les guies i altres informacions turístiques i xarxa excurssionista de senders. Preservar el patrimoni amb els seu nom original.

XARXA D’INTERCANVIS CULTURALS Aprofitar les relacions històriques amb els pobles i ciutats de la banda catalana de la ratlla per fomentar les visites escolars i d’associacions afins per ajudar-se i conèixer las realitat de cadascú amb el català com a llengua comú.

S’ha de ser conscient que algunes mesures poden semblar inabastables i que cap partit polític porta propostes semblants als seus programes, però la realitat franjolina no ha de fer-nos oblidar que el català és i ha de ser una llengua de trobada i de prestigi, ni més ni menys.

Categories
#FRANJAENMOVIMENT

#FranjaEnMoviment encega una nova campanya: “Mite o Veritat”

Cartell de la nova campanya de #FranjaEnMoviment

#FranjaEnMoviment, grup afí al Moviment Franjolí, encega una nova campanya per explicar i combatre algunes de les afirmacions que s’han dit molt sobre el nostre territori, des d’argumentacions molt sonades sobre la nostra llengua fins a les darreres que hem estat escoltant en aquesta era digital.

La campanya es dirà “Mite o Veritat”, el funcionament serà donar una afirmació, que s’ha anat dient sobre la Franja, que pot anar des dels idearis secessionistes lingüistes, l’aragonesisme progressista o el pancatalanisme, entre altres i utilitzarem un sistema de semàfor (com els que utilitza la premsa) on el roig serà contrastar que és un mite, el groc serà un mig mite o mitja veritat on intentarem contar que part té de veritat aquella afirmació i el verd que serà una veritat, que on se pot pensar que és un mite, és una afirmació molt acceptada.

En cap moment, voldrem ofendre a cap col·lectiu o persones individuals, si no contrastar el que és cert i està demostrat pels experts en la matèria i també, en el que es pense en el nostre territori. Per això, aportarem en cada afirmació i explicació curta, la bibliografia que hem fet ús per raonar-ho.

També volem que els nostres seguidors de les nostres xarxes socials ens ajuden en aquesta tasca, necessitem recopilar les diferents afirmacions que s’han anat dient sobre la Franja i els franjolins/nes, sobre la nostra llengua, cultura, història, pensament entre altres. Naltres cercarem i ho penjarem com a nova publicació amb un cartell amb l’afirmació que ens heu aportat i la seua explicació.

La nostra idea és penjar una nova publicació cada dos o tres dies i necessitem que ens ajudeu que arribe a totes les persones possibles, per desacreditar les fal·làcies que han anat dient del nostre territori.

Categories
#FRANJAENMOVIMENT Editorial

COMUNICAT DEL MOVIMENT FRANJOLÍ SOBRE LA PNL CONTRA EL CATALÀ A LA FRANJA

Ahir per la tarda es va presentar a debat i votació una Proposició no de llei (en endavant PNL) en contra de la llengua pròpia de la Franja de Ponent, el català i de la llengüa autòctona de les valls entre Ansó i l’Èsera, l’aragonès, presentada pel grup parlamentari VOX a les Corts d’Aragó.


Aquesta PNL va ser de votada per separat i va quedar fora finalment el primer i tercer punt d’aquesta, relacionada sobre la destitució del Director General de Política Lingüística i l’aragonès. En canvi es va aprovar gràcies als vots del Partit Popular d’Aragó, Ciutadans, el Partit Aragonès i VOX, els punts 2 i 4 d’aquesta PNL on es diu el següent ” Suprimir el Institut Aragonès del Català, dado que no recoge la protección de las lenguas y modalidades lingüísticas de la zona oriental de Aragón, y, por tanto, es contrario al respeto, a la convivencia y el entendimiento recogido en el artículo séptimo del Estatuto de Autonomía de Aragón.” i es demana “Anular los nombramientos de los 15 miembros de la Academia Aragonesa de la Lengua, en tanto que la misma no responde a los principios reales de conservación del patrimonio material e inmaterial lingüístico aragonés”.


Des del Moviment Franjolí ens mostrem contraris a aquesta PNL, perquè es contrari a la unitat de la llengua pròpia dels territoris de parla catalana i als ciutadans de la Franja de Ponent. Es certifica que els franjolins som ciutadans de tercera a la Comunitat Autònoma d’Aragó i que es segueix donant suport des de les institucions al discurs secessionista de les plataformes no representatives de la amplíssima majoria que considera que la seva llengua es el català a la Franja de Ponent.


Cal dir també que una Proposició no de Llei només insta a les administracions o a un representant polític, no obliga a desmantellar cap institució ni destitueix a ningú, només es una postura que mostra el ple de les Corts o una comissió d’aquesta. Però certifica el menyspreu a la llengua catalana de la Franja de Ponent que portem parlant des de fa mes de 900 anys.


Aquest any hem vist com la Corporació Aragonesa de Ràdio i Televisió donàvem suport als secessionistes lingüístics i, alguns ajuntaments i el Consell Comarcal del Baix Aragó estàvem comprant la versió dels secessionistes de manera indirecta i directa, provocant la confusió i el menyspreu cap a la unitat de la llengua catalana.


Per això, demanem a les institucions aragoneses que deixin aquests postulats que no representa a la majoria dels franjolins i que comencin a fer la seva feina, que es defensar les llengües pròpies d’Aragó, tal i com diu la Llei Orgànica 5/2007, de 20 d’abril, de reforma de l’Estatut d’Autonomia d’Aragó, la Llei 3/1999, de 10 de març, del Patrimoni Cultural Aragonès i la Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó.
Demanem la unitat d’acció de tots els col·lectius i associacions culturals de la Franja de Ponent i de tota la Catalofònia en contra dels que volen imposar una manera de pensar i entendre la nostra llengua com “Xapurriau”, “Aragonès Oriental” o “LAPAO”.


A la Franja, ara més que mai, PARLEM CATALÀ!

#AlaFranjaEnCatalà #FemFranja