Categories
Editorial

Una nova etapa per al Moviment Franjolí

Després de més de catorze anys de trajectòria, el Moviment Franjolí inicia una nova etapa.

Durant tot aquest temps hem treballat per defensar la llengua, la cultura i la realitat de la Franja de Ponent, impulsant campanyes, projectes i iniciatives que han estat possibles gràcies al compromís de moltes persones.

Però els projectes que volen perdurar també han de saber evolucionar. És precisament aquesta voluntat de donar continuïtat a la feina feta, reforçar-la i preparar-la per als reptes de futur la que ens porta a fer aquest pas.

El 21 de gener de 2021 va nàixer Franja en Moviment, inicialment com un espai impulsat des del mateix Moviment Franjolí. No era una entitat, sinó un punt de trobada obert a totes aquelles persones compromeses amb la llengua i la cultura catalanes a la Franja de Ponent, tant si formaven part del Moviment Franjolí com si no.

L’objectiu era senzill però ambiciós: crear un espai on compartir idees, generar debat, impulsar propostes i fer possible que persones amb inquietuds comunes poguessin treballar conjuntament pel futur del nostre territori.

D’aquesta manera va nàixer Lo Pregó de la Franja, un projecte de comunicació impulsat des de la Franja i per a la Franja de Ponent, amb la voluntat de donar veu al territori des d’una mirada pròpia i en català.

L’evolució d’aquests projectes ens va fer veure que calia dotar-los d’una estructura jurídica estable. Per això, durant l’any 2025 vam iniciar els tràmits per constituir Franja en Moviment com a associació sense ànim de lucre, amb l’objectiu de donar cobertura als projectes existents i als que poguessin venir en el futur.

Una vegada completat aquest procés i consolidats els primers passos de l’associació, vam entendre que encara quedava pendent una peça fonamental: integrar-hi el Moviment Franjolí, origen de tot aquest camí.

Per aquest motiu, l’Assemblea General Ordinària de Franja en Moviment, reunida el passat 22 de juny de 2026, va ratificar la integració del Moviment Franjolí dins de l’associació. Amb aquest pas reunim sota una mateixa estructura les persones, els projectes i les iniciatives que durant tots aquests anys han compartit un mateix objectiu: defensar la llengua, la cultura i el futur de la Franja de Ponent.

Aquesta decisió no significa que desapareixi el Moviment Franjolí. Ben al contrari. El Moviment Franjolí continua viu dins de Franja en Moviment i seguirà sent una eina per impulsar campanyes, mobilitzacions i iniciatives quan així es considere oportú. Franja en Moviment n’assumeix el llegat i en garanteix la continuïtat, preservant una trajectòria de més de catorze anys de compromís amb el territori.

El que sí que canvia és la nostra comunicació pública. A partir d’avui, els perfils i canals de comunicació del Moviment Franjolí passen a integrar-se dins de Franja en Moviment, que esdevé la marca sota la qual agruparem tota l’activitat de l’associació i dels seus projectes. Aquesta unificació ens permet simplificar la comunicació, reforçar la nostra presència pública i continuar creixent sota una identitat comuna.

Els reptes que tenim al davant són importants. La defensa de la llengua catalana a la Franja necessita organització, continuïtat i la implicació del territori. Aquesta nova etapa respon precisament a aquesta voluntat: disposar d’una eina més forta, més oberta i més preparada per afrontar els reptes dels propers anys.

Canvien l’estructura i la manera de comunicar-nos, però no canvien les persones, ni els valors, ni el compromís que ens ha unit durant tots aquests anys.

Continua el compromís amb la llengua.

Continua el compromís amb la cultura.

Continua el compromís amb la Franja de Ponent.

Comença una nova etapa.

Benvinguts a Franja en Moviment.

Categories
#FRANJAENMOVIMENT Editorial

DECÀLEG PER A SALVAR LA LLENGUA CATALANA A LA FRANJA DE PONENT

El pròxim 28 de maig hi ha eleccions municipals i autonòmiques a la comunitat autònoma d’Aragó i, per tant, els pobles de la Franja de Ponent veuran renovats els seus representants polítics en l’àmbit local.

Moltes vegades els mesos abans dels comicis hi ha una febre per demostrar que es fan coses pel poble i se n’aprofita per arreglar algun carrer o inaugurar algun equipament públic per fer gala davant la ciutadania que s’està treballant…

Ara bé, a nivell lingüístic veiem com, any rere any, els responsables públics segueixen sense preocupar-se per normalitzar la situació de la llengua pròpia de la Franja, el català. Força enquestes ja fa temps que revelen que la llengua està patint un retrocés i que hi ha un trencament de la transmissió lingüística per via familiar. Tot i això, els deures segueixen sense fer-se i, a risc de clamar al desert, anomenarem unes deu propostes que podrien ajudar a la situació del català a la Franja. Algunes són molt recurrents però , certament, no per això menys necessàries.

ESCOLA El pal de paller, la base des de la qual construir una nova situació. S’ha demostrat que , tot i que té un vessant positiu, l’actual situació d’ensenyament voluntari del català és precària i insuficient. Que el català fos reconeguda com a llengua vehicular seria l’objectiu.

CATALÀ OFICIAL Reconèixer un estatus digne per la llengua de la Franja ha de passar per tenir aquest objectiu al cap, per aconseguir unes garanties lingüístiques que ara per ara són absents i discrimina els parlants de català.

RETOLACIÓ PÚBLICA Un vell anhel que va avançar tímidament els anys vuitanta i que, a dia d’avui, està totalment desfasat. Una llengua necessita un imaginari col·lectiu que ompli de referents a la societat amb expressions pròpies. El català ha d’estar present als carrers.

TOPONÍMIA Tot l’esforç que es va fer per recuperar i utilitzar els noms dels pobles en llengua catalana sembla que s’ha tombat de fa dècades, on hi ha poblacions catalanoparlants on s’ha popularitzat el topònim en castellà, encara que en aquesta llengua perdi el sentit etimològic original. Vall-de-roures podria ser un bon exemple d’aquest fet.

ADMINISTRACIÓ L’ús del català als plens municipals hauria de ser la norma, no l’excepció. El ciutadà catalanoparlant hauria de poder comunicar-se amb els estaments públics en la seva llengua per realitzar qualsevol gestió.

MITJANS DE COMUNICACIÓ La situació en aquest àmbit és especialment dramàtica, donat que en ple segle XXI si no tens presència als mitjans tradicionals o a les xarxes i canals més recents, la teva realitat lingüística no existeix en l’àmbit públic. Qui explica què passa a la Franja en català?

XARXA DE POBLES FRANJOLINS Una vella idea d’articular les comarques franjolines hauria de poder prendre cos, almenys, en l’àmbit cultural i lingüístic que interessa a tot el territori. Com va fer la Xarxa Llull de ciutats valencianes per col·laborar amb els altres territoris de parla catalana quant a cultura mentre el seu govern autonòmic se’n desentenia, una mínima vertebració franjolina ha de ser possible per defensar els drets dels catalanoparlants.

INSTITUT DEL CATALÀ Aquest ens acadèmic, amb totes les salvetats presents, s’hauria de desenvolupar en tot el seu potencial per col·laborar amb l’IEC, com passa actualment amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i ajudar a estudiar a fons la nostra llengua i normalitzar-la a les comarques franjolines. Ben fet, pot ser un referent.

TURISME I SENDERISME Aprofitar aquest sector que sempre interessa a molta gent per fomentar el català a les guies i altres informacions turístiques i xarxa excurssionista de senders. Preservar el patrimoni amb els seu nom original.

XARXA D’INTERCANVIS CULTURALS Aprofitar les relacions històriques amb els pobles i ciutats de la banda catalana de la ratlla per fomentar les visites escolars i d’associacions afins per ajudar-se i conèixer las realitat de cadascú amb el català com a llengua comú.

S’ha de ser conscient que algunes mesures poden semblar inabastables i que cap partit polític porta propostes semblants als seus programes, però la realitat franjolina no ha de fer-nos oblidar que el català és i ha de ser una llengua de trobada i de prestigi, ni més ni menys.

Categories
#FRANJAENMOVIMENT Editorial

COMUNICAT DEL MOVIMENT FRANJOLÍ SOBRE LA PNL CONTRA EL CATALÀ A LA FRANJA

Ahir per la tarda es va presentar a debat i votació una Proposició no de llei (en endavant PNL) en contra de la llengua pròpia de la Franja de Ponent, el català i de la llengüa autòctona de les valls entre Ansó i l’Èsera, l’aragonès, presentada pel grup parlamentari VOX a les Corts d’Aragó.


Aquesta PNL va ser de votada per separat i va quedar fora finalment el primer i tercer punt d’aquesta, relacionada sobre la destitució del Director General de Política Lingüística i l’aragonès. En canvi es va aprovar gràcies als vots del Partit Popular d’Aragó, Ciutadans, el Partit Aragonès i VOX, els punts 2 i 4 d’aquesta PNL on es diu el següent » Suprimir el Institut Aragonès del Català, dado que no recoge la protección de las lenguas y modalidades lingüísticas de la zona oriental de Aragón, y, por tanto, es contrario al respeto, a la convivencia y el entendimiento recogido en el artículo séptimo del Estatuto de Autonomía de Aragón.» i es demana «Anular los nombramientos de los 15 miembros de la Academia Aragonesa de la Lengua, en tanto que la misma no responde a los principios reales de conservación del patrimonio material e inmaterial lingüístico aragonés».


Des del Moviment Franjolí ens mostrem contraris a aquesta PNL, perquè es contrari a la unitat de la llengua pròpia dels territoris de parla catalana i als ciutadans de la Franja de Ponent. Es certifica que els franjolins som ciutadans de tercera a la Comunitat Autònoma d’Aragó i que es segueix donant suport des de les institucions al discurs secessionista de les plataformes no representatives de la amplíssima majoria que considera que la seva llengua es el català a la Franja de Ponent.


Cal dir també que una Proposició no de Llei només insta a les administracions o a un representant polític, no obliga a desmantellar cap institució ni destitueix a ningú, només es una postura que mostra el ple de les Corts o una comissió d’aquesta. Però certifica el menyspreu a la llengua catalana de la Franja de Ponent que portem parlant des de fa mes de 900 anys.


Aquest any hem vist com la Corporació Aragonesa de Ràdio i Televisió donàvem suport als secessionistes lingüístics i, alguns ajuntaments i el Consell Comarcal del Baix Aragó estàvem comprant la versió dels secessionistes de manera indirecta i directa, provocant la confusió i el menyspreu cap a la unitat de la llengua catalana.


Per això, demanem a les institucions aragoneses que deixin aquests postulats que no representa a la majoria dels franjolins i que comencin a fer la seva feina, que es defensar les llengües pròpies d’Aragó, tal i com diu la Llei Orgànica 5/2007, de 20 d’abril, de reforma de l’Estatut d’Autonomia d’Aragó, la Llei 3/1999, de 10 de març, del Patrimoni Cultural Aragonès i la Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó.
Demanem la unitat d’acció de tots els col·lectius i associacions culturals de la Franja de Ponent i de tota la Catalofònia en contra dels que volen imposar una manera de pensar i entendre la nostra llengua com “Xapurriau”, “Aragonès Oriental” o “LAPAO”.


A la Franja, ara més que mai, PARLEM CATALÀ!

#AlaFranjaEnCatalà #FemFranja