Categories
Editorial

Una nova etapa per al Moviment Franjolí

Després de més de catorze anys de trajectòria, el Moviment Franjolí inicia una nova etapa.

Durant tot aquest temps hem treballat per defensar la llengua, la cultura i la realitat de la Franja de Ponent, impulsant campanyes, projectes i iniciatives que han estat possibles gràcies al compromís de moltes persones.

Però els projectes que volen perdurar també han de saber evolucionar. És precisament aquesta voluntat de donar continuïtat a la feina feta, reforçar-la i preparar-la per als reptes de futur la que ens porta a fer aquest pas.

El 21 de gener de 2021 va nàixer Franja en Moviment, inicialment com un espai impulsat des del mateix Moviment Franjolí. No era una entitat, sinó un punt de trobada obert a totes aquelles persones compromeses amb la llengua i la cultura catalanes a la Franja de Ponent, tant si formaven part del Moviment Franjolí com si no.

L’objectiu era senzill però ambiciós: crear un espai on compartir idees, generar debat, impulsar propostes i fer possible que persones amb inquietuds comunes poguessin treballar conjuntament pel futur del nostre territori.

D’aquesta manera va nàixer Lo Pregó de la Franja, un projecte de comunicació impulsat des de la Franja i per a la Franja de Ponent, amb la voluntat de donar veu al territori des d’una mirada pròpia i en català.

L’evolució d’aquests projectes ens va fer veure que calia dotar-los d’una estructura jurídica estable. Per això, durant l’any 2025 vam iniciar els tràmits per constituir Franja en Moviment com a associació sense ànim de lucre, amb l’objectiu de donar cobertura als projectes existents i als que poguessin venir en el futur.

Una vegada completat aquest procés i consolidats els primers passos de l’associació, vam entendre que encara quedava pendent una peça fonamental: integrar-hi el Moviment Franjolí, origen de tot aquest camí.

Per aquest motiu, l’Assemblea General Ordinària de Franja en Moviment, reunida el passat 22 de juny de 2026, va ratificar la integració del Moviment Franjolí dins de l’associació. Amb aquest pas reunim sota una mateixa estructura les persones, els projectes i les iniciatives que durant tots aquests anys han compartit un mateix objectiu: defensar la llengua, la cultura i el futur de la Franja de Ponent.

Aquesta decisió no significa que desapareixi el Moviment Franjolí. Ben al contrari. El Moviment Franjolí continua viu dins de Franja en Moviment i seguirà sent una eina per impulsar campanyes, mobilitzacions i iniciatives quan així es considere oportú. Franja en Moviment n’assumeix el llegat i en garanteix la continuïtat, preservant una trajectòria de més de catorze anys de compromís amb el territori.

El que sí que canvia és la nostra comunicació pública. A partir d’avui, els perfils i canals de comunicació del Moviment Franjolí passen a integrar-se dins de Franja en Moviment, que esdevé la marca sota la qual agruparem tota l’activitat de l’associació i dels seus projectes. Aquesta unificació ens permet simplificar la comunicació, reforçar la nostra presència pública i continuar creixent sota una identitat comuna.

Els reptes que tenim al davant són importants. La defensa de la llengua catalana a la Franja necessita organització, continuïtat i la implicació del territori. Aquesta nova etapa respon precisament a aquesta voluntat: disposar d’una eina més forta, més oberta i més preparada per afrontar els reptes dels propers anys.

Canvien l’estructura i la manera de comunicar-nos, però no canvien les persones, ni els valors, ni el compromís que ens ha unit durant tots aquests anys.

Continua el compromís amb la llengua.

Continua el compromís amb la cultura.

Continua el compromís amb la Franja de Ponent.

Comença una nova etapa.

Benvinguts a Franja en Moviment.

Categories
Opinió

L’Opinió de l’Òscar Adamuz – La Franja hi és, encara…

L’altre dia veient una publicació a l’Instagram d’un perfil sobre viatges amb la canalla, em va sortir tot un seguit de fotografies d’un paisatge esplèndid: pobles medievals, ponts de pedra, castells, muntanya, rius, piscines naturals, tolls d’aigua transparent i alguns salts d’aigua: es tracta de la comarca del Matarranya, que alguns denominen a nivell turístic com a la «Toscana espanyola». La publicació tractava d’ensenyar els pobles i espais naturals de la comarca: Beseit, Vall-de-roures, La Freixneda, Cretes, Calaceit, La Peixquera, els Ports de Beseit, etcètera. El perfil que publicava les imatges està fet des de Catalunya, amb un nom català i, tot i que el contingut és molt lloable, en aquest cas deixava palesa una molt vaga conscienciació lingüística, ja que la totalitat dels topònims dels llocs que ensenyava els escrivia en castellà (Valderrobres, Beceite, Cretas,  Calaceite, etc.). Si bé en algun «hashtagg» posava el nom català a nivell ressidual, els grans titulars ho feia en castellà.

Vaig llegir alguna qüestió sobre aquest tema als comentaris  i la resposta va ser un clar desconeixement d’aquesta realitat lingüística i cultural i una gran sorpresa al veure que la majoria de la gent dels pobles matarranyencs parlessin català. Sense cap mala fé per part seva, aquesta publicació (repeteixo, feta des de Catalunya) posa de manifest un cop més la desconnexió existent a ratlla i ratlla de la frontera administrativa entre l’Aragó i Catalunya i la impossibilitat de mantenir una xarxa cultural fluïda i sostinguda en el temps entre ambdós costats.  Segueixen havent lloables iniciatives en defensa de la llengua catalana per part de col·lectius de la  Franja,  amb voluntat de crear sinèrgies amb entitats de l’altra costat però, s’ha de dir, avui dia són totalment insuficients per revertir la tendència a l’isolament cultural present a tots els Països Catalans, però especialment a la Franja, on tots els indicadors mostren l’emergència lingüística que representa la tendència (inexorable?) al trencament generacional de la transmissió de la llengua de pares a fills i que porten al català a les portes de la marginalitat en un futur no tan llunyà.

Tanmateix, tot i que la radiografia feta pugui semblar molt negativa, vivim uns temps també plens d’oportunitats per a revifar la llengua. Tornat a l’exemple inicial, l’eclosió i socialització definitiva de les xarxes socials i, especialment, la creació de continguts torna a palesar que la Franja arriba tard a aquest món digital però també que moltes iniciatives tenen avui l’oportunitat de tenir molt més ressò que abans; cal, això sí, proposar-s’ho i treballar de valent perquè així sigui, per viralitzar continguts en català que expliquein la realitat de la Franja i que aportin coneixement també a altres projectes amb els que crear sinèrgies i tirar endavant.

L’alternativa a no fer-ho és romandre per al gran gruix de la comunitat virtual o no «Allà d’allà», com el títol del llibre que ha publicat recentment sobre la Franja en Quim Gibert, i que ens evoca a l’isolament esmentat abans. Una Franja isolada en una comunitat aragonesa d’esquenes a Catalunya (i País Valencià!) o un territori connectat amb si mateix i amb la resta de la comunitat catalanoparlant. Què escollirem? I, malgrat tot i tothom, la Franja hi és, encara…

Categories
#FRANJAENMOVIMENT

Pel català a la Franja de Ponent

Manifest del Moviment Franjolí i el Casal Jaume I de Fraga pels 40 anys de la Declaració de Mequinensa

Des de les passades eleccions autonòmiques del 2023, que a l’Aragó van suposar l’arribada al govern del Partit Popular d’Aragó i la formació ultradretana VOX (amb el suport del Partit Aragonès Regionalista), han tornat els vells temps de catalanofòbia i baturrisme desfermats.

Els de sempre, com sempre, passant barroerament per sobre de la ciència, el sentit comú, i els drets dels ciutadans de la Franja de Ponent, tornen a escampar els eslògans del «Pancatalanisme imperialista», el «català de Barcelona», etc., atiats pels entorns polítics, mediàtics i institucionals espanyols i regionals aragonesos.

Davant la seva manca de projecte i la seva paràlisi per a afrontar reptes molt més urgents per al territori (despoblació rural; col·lapse a l’entorn metropolità de Saragossa; descontrol en la implantació d’energies renovables; ambigüitat sobre la política hidràulica; etc.), només saben recórrer al fantasma de l’enemic exterior català.

Amb aquest ànim destraler i sectari ataquen la principal expressió de la nostra personalitat, la llengua i la cultura catalanes; provant de torpedinar els minsos avenços aconseguits gràcies a anys d’incansable mobilització popular, acadèmica i municipal; i, de passada, escanyant encara més la tímida recuperació de la germana llengua aragonesa.

Al capdavall, però, si aquestes expressions els irriten tant i les combaten amb tanta ràbia, és perquè saben que són fets vius, que van més enllà de l’evidència lingüística i cultural; i que la seva existència assenyala la seva indigència com a representants de la ciutadania, i la seva impotència com a gestors de les responsabilitats públiques.

La realitat, aquesta realitat, és tossuda. Les dones i els homes d’aquestes terres som gent ferma i dura, que a pesar de menyspreus i dificultats sobrevivim i perseverem, des de dins i des de fora del territori, per a existir essent com som.

Potser només falta més consciència que som i com som; redescobrir el nostre potencial i fer-lo créixer, per a avançar en tots els àmbits a la nostra terra, amb la nostra manera de ser i de fer; junt amb aquells que, des dels seus orígens i la seua realitat, respectin les nostres, i vulguem unir esforços per a aconseguir el progrés de tots plegats.

Els objectius són ben clars:

  • El no retorn del negacionisme anticientífic i del secessionisme lingüístic del LAPAO i LAPAPYP, o d’expressions pejoratives o regionalistes com Xapurriau o Aragonès Oriental.
  • L’oficialitat i la presència pública, igualitària i efectiva del català a les nostres comarques; especialment mitjançant la continuïtat i l’extensió de l’ensenyament del i en català, a la toponímia i en la relació ciutadana amb les institucions.
  • L’aplicació de polítiques públiques i iniciatives socials per a la recuperació i el foment de la nostra cultura popular i tradicional.
  • Acció unitària a tot el territori: Encoratgem a totes les organitzacions, associacions i ciutadania a ajuntar-nos i plantejar escenaris per a fer front a l’actual viratge del govern d’Aragó contra la nostra llengua.
  • L’aplicació de polítiques públiques concretes per a rellançar el progrés econòmic i social, i les oportunitats de i per al territori, que promoguin l’arrelament i la permanència dels franjolins i nouvinguts als nostres pobles i viles.

Els mitjans són també coneguts: treball, resistència, unitat, dignitat. No només hem de respondre als insults o les manipulacions de polítics matussers i opinadors sectaris; cal que sortim, tots junts, a lluitar i a guanyar. Amb responsabilitat i lleialtat, sense perjudicis ni prepotència, sabent que tothom és necessari; acudint a les convocatòries, mobilitzant-nos per la nostra causa en tots els seus vessants, i traslladant-ho a la vida quotidiana. Assumint que és un camí feixuc, però amb voluntat d’arribar fins al final, amb els que vulguen acompanyar-nos-hi.

Ens trobem en un moment de gran transcendència, agreujat perquè les nostres comarques pateixen el flagell de la despoblació, junt amb un creixement descontrolat a indrets concrets, sense eines per a la integració dels nouvinguts; amb una manca de cohesió interna i de consciència pròpia generalitzades; i amb poca representativitat i influència política i social.

Tot plegat forma un còctel nefast, que costarà molt de redreçar; i que requerirà molta feina, perseverança i una acció coordinada i unitària; per damunt de disquisicions ideològiques que, ara i aquí, són més un llast que una cosa útil.

Som a anys llum de l’evolució d’altres territoris i encara hem d’avançar molt; especialment ara que ens enfrontem al rebrot a l’Aragó de l’espanyolisme més recalcitrant i cavernari que vol esborrar tot vestigi de catalanitat a la Franja.

Sense por ni vergonya, continuarem defensant la nostra llengua i cultura catalanes, continuarem fent Franja!!!