En relació amb l’ensenyament de la llengua a la Vall de l’Isàvena, algunes consideracions: Lluny de les elaboracions virtuals tenim la realitat dels parlants i la intel·ligibilitat mútua, i resulta evident que quan aquesta intel·ligibilitat és recíproca en més d’un 90% i s’acosta al 100% estem parlant de la mateixa realitat, llengua o diasistema.
De fet, un diasistema té una mateixa llengua en els orígens, si voleu una “protollengua”, que per avatars historicopolítics n’ha esdevingut dos, o més , llengües oficialment diferents -com és el cas de l’escandinau o del gallegoportuguès-, tot i que mútuament intercomprensibles, com seria el cas també de l’occità, el català i el ribagorçà sud-occidental -malgrat l’exigüitat de parlants d’aquest darrer. Pel que fa, concretament, a les parles de l’Isàvena encara es mantindrien dins l’àmbit del domini català, i , com ja hem apuntat, la intel·ligibilitat mútua amb la resta de parlants del domini s’acostaria al 100%, a anys llum, per exemple, de certs dialectes d’altres llengües mútuament inintel·ligibles, però que per raons polítiques s’ha convingut a designar com a “dialectes”; les mateixes raons que es troben en els intents d’incloure les parles de l’Isàvena en una nova i artificiosa realitat lingüística diferenciada.
I concretament a l’escola -per a desfer suspicàcies infundades- no caldria emprar exclusivament l’estàndard, es podria començar en la parla local en els cursos més baixos i fer els dos registres, que són complementaris, en els cursos més alts.
No podem caure en un ultralocalisme aïllant i esterilitzant. La gent de l’Isàvena té tot el dret a compartir la llengua i cultura comuna amb la resta de gent del nostre domini lingüístic; no s’hi val de fer cap xantatge amb l’excusa que tenen una parla situada a l’extrem.
Tota llengua necessita un estàndard -sense estàndard la desaparició és ben segura- i més en el s. XXI; la fragmentació mos porta inevitablement a la desaparició, per això els que promouen l’extinció de llengües advoquen tant per l’ultralocalisme. I per això també, sense insistir en nominalismes, caldria no desviar-se de l’ortografia fabriana, cosa que no està renyida amb adoptar localismes. Crear noves llengües sense una base sòlida de cap tipus seria caure en una greu irresponsabilitat, ja en tenim prou amb els del “chapurriau”.
Joaquim Torrent, geògraf i membre del Moviment Franjolí
