Categories
Opinió

[Opinió] Joaquim Torrent – Interpel.lació per a una convivència civilitzada entre catalanisme i aragonesisme

Recentment hem pogut llegir un tweet de l’historiador Ribagorçà Guillén Tomás on barreja despectivament “irredemptistes catalans”, “il·luminats ribagorçans“ i “xapurriadistes”. Anem a pams, i pensem que no tothom és igual i que cal destriar el gra de la palla.

Evidentment els xapurriadistes no mereixen cap credibilitat i oscil.len entre manipuladors polítics i “cunyats”, d’ això no hi ha cap cap dubte, i qualsevol comparació amb ells resulta ofensiva.

Descartats aquests pel que fa a la resta la cosa no està tan clara, certament que hi pot haver algun il·luminat entre els ribagorçanistes, però també hi trobem gent prou solvent, com, per exemple, Saura, Barrull o Boix… I com és evident i sap de sobres el senyor Guillén Ribagorça té prou elements històrics per a ser considerada una entitat amb personalitat pròpia, el problema és la baixa població si de cas. El que és inadequat, però, és menysprear ja d’entrada gent força vàlida i posar-la tota en el mateix sac, amb, per exemple, algun professor jubilat d’ institut que diu força animalades en relació a la parla benasquesa.

I si anem als “irredemptistes catalans”, que vol que li diguem? Tres quarts del mateix, admetem que hi ha molt cunyat i jubilat desvagat que només fa que dir bestieses i ficar la pota cada vegada que obre la boca, però no totes les opinions són iguals, i, per començar, tampoc no és cert que tots siguen veritables “irredemptistes”, sinó que simplement ben sovint es limiten a fer interpretacions des d’un punt de vista català. Que això moleste depèn de molts factors, des de com sigui formulat als prejudicis del lector…. El que és cert, però, és que les comarques orientals d’ Aragó, Ribagorça inclosa, presenten moltes coincidències i punts en comú amb Catalunya; això és una evidència innegable, i simplement per destacar-ho o fer-ho constar no s’hauria d’ acusar ningú d’ irredemptista. I no començarem ara a enumerar i desglossar aquests punts en comú atès que són de sobres sabuts, des de la història a la lingüística…. En definitiva, no s’hauria de rebutjar pers sistema qualsevol que objectivament pose en relleu aquests trets, i s’haurien d’admetre en peu d’ igualtat juntament amb d’altres interpretacions també legítimes, i més si es basen en fets objectius. Per tant el que caldria és un pacte implícit de no agressió i que tothom, democràticament, pogués exposar la seua visió i no estigués exposat a la desqualificació sistemàtica, a no ser que les seues tesis fossen excessivament inversemblants i “cunyadístiques”…. Tant de bo que aquestes apreciacions siguen tingudes en compte. Entalto Aragón, visca la Ribagorça i visca Catalunya!

Joaquim Torrent, geògraf i membre del Moviment Franjolí.

NOTA: Aquest article ha estat extret del Blog Tibidabo de Joaquim Torrent

Categories
Opinió

[Opinió] Francesc Ricart – Estiu

Quina calor! Com amb el ‘bon dia’, tots ens entenem de Fraga fins a Maó. Passeu-me aquest rodolí tan dolent, però deixeu que agafe el fil de l’estiu.


Els estius, a Fraga, l’inoblidable i sempre necessari Josep Galan aprofitava per parar l’ham i guanyar adeptes i paraules. Segur que m’enteneu: feia proselitisme lingüístic totes les hores del dia, parlant amb la gent, fent-los veure evidències… Aquest estiu m’hi ha fet pensar en sentit oposat amb l’episodi gloriós de Pablo Casado. Galan aprofitava l’estiu per guanyar adeptes a la nostra bona causa; contràriament, el senyoret del PP l’ha aprofitat per esvalotar el galliner a les Balears i, és clar, també fins a Guardamar. El “senyorito madrileny” segons l’ IEC va fer una demostració d’ignorància o mala fe. No crec en la ignorància del líder “popular” tot i la brama del seu currículum universitari que corre des de fa temps. És mala fe, una mala llet condensada amb l’objectiu clar de negar l’ evidència lingüística que des de Fraga a Maó parlem la mateixa llengua. I aquest home no vol saber res d’evidències ni d’autoritats com la de la (seua) RAE que fa més de quaranta anys ho va deixar escrit perquè els ignorants no hi tornessen…


A la Franja n’estem ben servits, d’ignorants. A sovent fem broma dels del “xapurriau” amb el “catxirulo” que es posen els aragonesos detractors del català; però no va només d’ignorància, (sempre) va de mala fe. I sempre amb el mateix fi, la negació de l’altre, de l’evidència de la llengua catalana que es parla a la Franja … Tot plegat, però, no és cap broma i, de fet, a nosaltres ens hi va tot. Nosaltres -i deixeu que em pose transcendent- des de Salses a Guardamar necessitem reivindicar-nos en la nostra llengua que és el senyal d’identitat; per això aquest estiu, amb la calor, ens hem tornat a emprenyar quan l’aturada a la immersió lingüísitca a Catalunya Nord, amb l’estirabot de Pablo Casado, o l’episodi de fa pocs dies al País Valencià , a Moncofa, on uns turistes madrilenys han tingut prou autoritat per aturar una obra de teatre perquè els ofenia que fos en valencià… ; o amb el cas del “nostre xapurriau” amb el documental sobre la Torre de Vilella que compta amb el popular actor Ferran Rañé de col·laborador necessari.


Aquests episodis no són “d’’estiu”, malauradament són “de tot l’any” i són efectes i mostres d’un fet que també ha eixit aquests dies als mitjans: les dades referides als usuaris de la llengua catalana que a tot arreu, començant pel Principat, ens diuen que l’ús de la llengua recula sense aturador; a les comarques de la Franja potser no és tan significatiu, però els treballs de Natxo Sorolla, el nostre sociolingüista, ens avisen de fa temps que el retrocés del català a ca nostra també està en perill, entre moltes més coses, perquè retrocedeix d’una manera alarmant el traspàs familiar de la llengua pròpia. Deixem-ho ací.


Com s’està sentint aquests dies de calor, som en un moment greu per a la llengua catalana i, doncs, per a tot el que significa: cal una operació decidida per remuntar la situació, campanyes de sensibilització i d’implicació d’administracions, entitats…, de tothom! Ens cal molt material de la fusta modalitat Galan que “funcioni” tot l’any des de Fraga fins a Maó.

Categories
Opinió

[OPINIÓ] Desideri Cambrils: Pintades sorprenents i desafortunades

Al Matarranya han aparegut unes sorprenents i desafortunades pintades, aparentment “catalanistes” , de dubtosa autoria i que tant poden haver estat fetes des d’una posició com de la seua contrària, tot i que igualment blasmables, en un cas ho serien per no haver respectat senyalitzacions ni propietats privades, i per no entendre el grau de conscienciació i maduració de la societat matarranyenca, i en l’altre cas ho serien per anar amb males arts a manipular i fer actes de falsa bandera…

Dit això, però, una cosa que sap força greu és que aquests fets hagen servit de pretext i, fins i tot de metxa, per a iniciar un incendi fora mida -metafòricament- a càrrec d’elements visceralment anticatalans i, àdhuc, racistes, que no han cesat de vessar el seu odi -equiparable a l’antisemitisme- en els comentaris de la revista “La Comarca”, editada a Alcanyís, on ha aparegut la noticia. Uns comentaris agressius i que denoten un odi irraciona i ancestral a tot allò que sone a català, i que amb el pretext de les pintades han trobat ocasió per manifestar-se.

Comentaris evidentment condemnables, i que la gent honesta i amb sentit comú del Matarranya i el Mesquí no hauria de tenir en compte, a fi de no deixar-se manipular per elements que únicament volen enterbolir les fraternals relacions entre els habitants d’aquestes terres i els de les comarques veïnes del Principat, basades en compartir, llengua , cultura, història i orígens.

És més, caldria fer quedar en evidencia i aïllar aquests elements carregats de prejudicis i que salten al menor pretext, els qual no afavoreixen la convivència, al contrari, afegeixen més llenya al foc i en lloc de construir no fan més que llançar bilis per intoxicar amb el menor pretext -com així ha ocorregut arran d’aquests fets- damunt la bona gent …

Enllaç a la noticia: La Comarca