Recentment hem pogut llegir un tweet de l’historiador Ribagorçà Guillén Tomás on barreja despectivament “irredemptistes catalans”, “il·luminats ribagorçans“ i “xapurriadistes”. Anem a pams, i pensem que no tothom és igual i que cal destriar el gra de la palla.
Evidentment els xapurriadistes no mereixen cap credibilitat i oscil.len entre manipuladors polítics i “cunyats”, d’ això no hi ha cap cap dubte, i qualsevol comparació amb ells resulta ofensiva.
Descartats aquests pel que fa a la resta la cosa no està tan clara, certament que hi pot haver algun il·luminat entre els ribagorçanistes, però també hi trobem gent prou solvent, com, per exemple, Saura, Barrull o Boix… I com és evident i sap de sobres el senyor Guillén Ribagorça té prou elements històrics per a ser considerada una entitat amb personalitat pròpia, el problema és la baixa població si de cas. El que és inadequat, però, és menysprear ja d’entrada gent força vàlida i posar-la tota en el mateix sac, amb, per exemple, algun professor jubilat d’ institut que diu força animalades en relació a la parla benasquesa.
I si anem als “irredemptistes catalans”, que vol que li diguem? Tres quarts del mateix, admetem que hi ha molt cunyat i jubilat desvagat que només fa que dir bestieses i ficar la pota cada vegada que obre la boca, però no totes les opinions són iguals, i, per començar, tampoc no és cert que tots siguen veritables “irredemptistes”, sinó que simplement ben sovint es limiten a fer interpretacions des d’un punt de vista català. Que això moleste depèn de molts factors, des de com sigui formulat als prejudicis del lector…. El que és cert, però, és que les comarques orientals d’ Aragó, Ribagorça inclosa, presenten moltes coincidències i punts en comú amb Catalunya; això és una evidència innegable, i simplement per destacar-ho o fer-ho constar no s’hauria d’ acusar ningú d’ irredemptista. I no començarem ara a enumerar i desglossar aquests punts en comú atès que són de sobres sabuts, des de la història a la lingüística…. En definitiva, no s’hauria de rebutjar pers sistema qualsevol que objectivament pose en relleu aquests trets, i s’haurien d’admetre en peu d’ igualtat juntament amb d’altres interpretacions també legítimes, i més si es basen en fets objectius. Per tant el que caldria és un pacte implícit de no agressió i que tothom, democràticament, pogués exposar la seua visió i no estigués exposat a la desqualificació sistemàtica, a no ser que les seues tesis fossen excessivament inversemblants i “cunyadístiques”…. Tant de bo que aquestes apreciacions siguen tingudes en compte. Entalto Aragón, visca la Ribagorça i visca Catalunya!
Joaquim Torrent, geògraf i membre del Moviment Franjolí.
NOTA: Aquest article ha estat extret del Blog Tibidabo de Joaquim Torrent
