Categories
Opinió

[OPINIÓ] Desideri Cambrils: Pintades sorprenents i desafortunades

Al Matarranya han aparegut unes sorprenents i desafortunades pintades, aparentment “catalanistes” , de dubtosa autoria i que tant poden haver estat fetes des d’una posició com de la seua contrària, tot i que igualment blasmables, en un cas ho serien per no haver respectat senyalitzacions ni propietats privades, i per no entendre el grau de conscienciació i maduració de la societat matarranyenca, i en l’altre cas ho serien per anar amb males arts a manipular i fer actes de falsa bandera…

Dit això, però, una cosa que sap força greu és que aquests fets hagen servit de pretext i, fins i tot de metxa, per a iniciar un incendi fora mida -metafòricament- a càrrec d’elements visceralment anticatalans i, àdhuc, racistes, que no han cesat de vessar el seu odi -equiparable a l’antisemitisme- en els comentaris de la revista “La Comarca”, editada a Alcanyís, on ha aparegut la noticia. Uns comentaris agressius i que denoten un odi irraciona i ancestral a tot allò que sone a català, i que amb el pretext de les pintades han trobat ocasió per manifestar-se.

Comentaris evidentment condemnables, i que la gent honesta i amb sentit comú del Matarranya i el Mesquí no hauria de tenir en compte, a fi de no deixar-se manipular per elements que únicament volen enterbolir les fraternals relacions entre els habitants d’aquestes terres i els de les comarques veïnes del Principat, basades en compartir, llengua , cultura, història i orígens.

És més, caldria fer quedar en evidencia i aïllar aquests elements carregats de prejudicis i que salten al menor pretext, els qual no afavoreixen la convivència, al contrari, afegeixen més llenya al foc i en lloc de construir no fan més que llançar bilis per intoxicar amb el menor pretext -com així ha ocorregut arran d’aquests fets- damunt la bona gent …

Enllaç a la noticia: La Comarca

Categories
#FRANJAENMOVIMENT

MANIFEST PEL MANTENIMENT DE L’ART DE LA FRANJA AL MUSEU DE LLEIDA

Davant del recent trasllat de les últimes peces de la Franja de Ponent cap a Barbastre, el Moviment Franjolí i el Casal Jaume I de Fraga volem fer les consideracions següents:

1. Denunciem que les  peces originàries de parròquies de la Franja han estat sostretes del Museu de Lleida.

2. Amb aquesta acció, fruit d’una sentència judicial encara provisional, es consuma l’espoli patit des de l’any 1995 per deslligar els béns de la Franja de Lleida, referent històric i cultural de les nostres comarques.

3. Volem argumentar que aquestes obres mai no han tingut relació amb el museu Diocesà de Barbastre-Montsó, i que aquesta decisió judicial i política deixa als ciutadans de la Franja sense tenir part del seu patrimoni artístic a prop.

4. Reclamem la tornada de les obres d’art al Museu de Lleida, fet que s’explica per la pertinença al Bisbat de Lleida durant més de 8 segles de les comarques franjolines veïnes.

Transmetem la voluntat d’ampliar el consens amb la resta del món cultural i associatiu pel bé del nostre patrimoni històric i artístic.

Categories
Enllaçats

MANIFEST D’ENLLAÇATS PER LA LLENGUA

 17 entitats de tot el territori catalanoparlant signen el manifest d’Enllaçats per la Llengua, la xarxa d’entitats que va náixer al 2013 per les accions dels governs autònomics de les Illes Balears, País Valencià i l’Aragó en contra la unitat de la llengua catalana. El Moviment Franjolí es va adherir a aquest manifest, partint que a la Franja de Ponent el català no és llengua oficial, amb una protecció minsa i el caràcter voluntari a l’escola. També som membres de la xarxa d’Enllaçats per la Llengua des de gairebé el principi de la formació de la xarxa d’entitats. 

Amb aquest manifest volem denunciar que les constitucions espanyola, francesa i italiana instauren el principi de desigualtat legal entre ciutadans en matèria lingüística, en no preveure per a la llengua catalana un estatut equivalent al que atorguen a les llengües de les seues comunitats majoritàries, amb les quals s’identifiquen de manera exclusiva, cosa que consagra tota mena de pràctiques discriminatòries i mena inevitablement a la minorització del català, avantsala de la seua residualització i substitució.

Davant d’això volem proclamar el dret col·lectiu de les comunitats catalanoparlants a existir de manera incondicionada, i el dret de les persones que les integren a viure en català de manera lliure i plena.