Categories
Opinió

[Opinió] Francesc Ricart – Estiu

Quina calor! Com amb el ‘bon dia’, tots ens entenem de Fraga fins a Maó. Passeu-me aquest rodolí tan dolent, però deixeu que agafe el fil de l’estiu.


Els estius, a Fraga, l’inoblidable i sempre necessari Josep Galan aprofitava per parar l’ham i guanyar adeptes i paraules. Segur que m’enteneu: feia proselitisme lingüístic totes les hores del dia, parlant amb la gent, fent-los veure evidències… Aquest estiu m’hi ha fet pensar en sentit oposat amb l’episodi gloriós de Pablo Casado. Galan aprofitava l’estiu per guanyar adeptes a la nostra bona causa; contràriament, el senyoret del PP l’ha aprofitat per esvalotar el galliner a les Balears i, és clar, també fins a Guardamar. El “senyorito madrileny” segons l’ IEC va fer una demostració d’ignorància o mala fe. No crec en la ignorància del líder “popular” tot i la brama del seu currículum universitari que corre des de fa temps. És mala fe, una mala llet condensada amb l’objectiu clar de negar l’ evidència lingüística que des de Fraga a Maó parlem la mateixa llengua. I aquest home no vol saber res d’evidències ni d’autoritats com la de la (seua) RAE que fa més de quaranta anys ho va deixar escrit perquè els ignorants no hi tornessen…


A la Franja n’estem ben servits, d’ignorants. A sovent fem broma dels del “xapurriau” amb el “catxirulo” que es posen els aragonesos detractors del català; però no va només d’ignorància, (sempre) va de mala fe. I sempre amb el mateix fi, la negació de l’altre, de l’evidència de la llengua catalana que es parla a la Franja … Tot plegat, però, no és cap broma i, de fet, a nosaltres ens hi va tot. Nosaltres -i deixeu que em pose transcendent- des de Salses a Guardamar necessitem reivindicar-nos en la nostra llengua que és el senyal d’identitat; per això aquest estiu, amb la calor, ens hem tornat a emprenyar quan l’aturada a la immersió lingüísitca a Catalunya Nord, amb l’estirabot de Pablo Casado, o l’episodi de fa pocs dies al País Valencià , a Moncofa, on uns turistes madrilenys han tingut prou autoritat per aturar una obra de teatre perquè els ofenia que fos en valencià… ; o amb el cas del “nostre xapurriau” amb el documental sobre la Torre de Vilella que compta amb el popular actor Ferran Rañé de col·laborador necessari.


Aquests episodis no són “d’’estiu”, malauradament són “de tot l’any” i són efectes i mostres d’un fet que també ha eixit aquests dies als mitjans: les dades referides als usuaris de la llengua catalana que a tot arreu, començant pel Principat, ens diuen que l’ús de la llengua recula sense aturador; a les comarques de la Franja potser no és tan significatiu, però els treballs de Natxo Sorolla, el nostre sociolingüista, ens avisen de fa temps que el retrocés del català a ca nostra també està en perill, entre moltes més coses, perquè retrocedeix d’una manera alarmant el traspàs familiar de la llengua pròpia. Deixem-ho ací.


Com s’està sentint aquests dies de calor, som en un moment greu per a la llengua catalana i, doncs, per a tot el que significa: cal una operació decidida per remuntar la situació, campanyes de sensibilització i d’implicació d’administracions, entitats…, de tothom! Ens cal molt material de la fusta modalitat Galan que “funcioni” tot l’any des de Fraga fins a Maó.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *