Categories
Caminar per la Franja

[Caminar per la Franja] Un dia per la ribera de l’Isàvena

Toni Coll (Pont de Suert) es membre del Moviment Franjolí, que ens apropa el Pirineu franjolí a les xarxes. La bellesa de llocs desconeguts perduts per la Ribagorça i la seva estima pel Pirineu ens fan transportar-nos a una nova manera d’entendre el Pirineu i la Franja de Ponent.

Aquesta excursió serà molt curta i un bon complement per qui visiti la ribera d’Isàvena; Roda d’Isàvena, Beranui i/o el monestir d’Ovarra.
Per això en arribar a les Ferreries creuarem el riu i seguirem la carretera local direcció Calbera. Un cop allà, el primer que tenim és l’església de Sant Andreu de Calbera, del s.XI. I si ens fixem, en el punt més elevat del poble veiem lo castell.

Poble de Calbera, Beranui (la Ribagorça)
Castell de Calbera

Un cop visitat Calbera ens dirigim carretera avall fins a la primera corba d’on surt una pista direcció Castrocit. A uns 500m agafeu la pista de l’esquerra (pot ser que hi hagi una valla) i seguiu fins els prats d’on veureu el que sembla una quadra.

És coneix per dos noms, la quadra de Carrera o l’ermita de Santa Maria de Calbera. I és que si mirem per radera descobrim un absis.

Per entrar-hi busqueu aquesta porta.

És una excursió molt fàcil i apte pels més petits. És un lloc molt maco i envoltat d’un gran paisatge.

Categories
Opinió

L’opinió del Joaquim Torrent – Cal tornar-nos a posar les piles

Amb aquesta missiva voldria expressar-vos la meua preocupació per l’actual situació sociolingüística de la Franja, que pateix una gran problemàtica demogràfica, en uns llocs, la majoria, per despoblament i envelliment, i en uns altres, concrets, per la instal·lació de nouvinguts que ignoren les nostres especificitats lingüisticoculturals. Per això mateix crec que caldria incidir més en aquestes qüestions.

La nostra situació dista molt de qualsevol “normalitat”; així, darrerament, estan apareixent símptomes inquietants, un dels quals seria la cada cop més estesa manca de transmissió lingüística intergeneracional, aparellada amb els nous temps i els canvis demogràfics abans esmentats. Un fenomen al qual l’escola, en el nostre cas, amb unes franges horàries sempre limitades pel que fa a l’ús i ensenyament del català, no hi pot fer front. Tot i que una altra cosa seria si es pogués implantar la immersió en la parla pròpia, tal com per exemple passa a la Val d’Aran.

I, l’escola a banda, no podem deixar passar per alt que els nous temps no ajuden gens, amb el relegament de les activitats tradicionals i la seua substitució per altres deslligades de la terra i el medi. Juntament amb la manca generalitzada, pel que fa a la Franja, però extensible a molts altres llocs del nostre domini lingüístic, de valoració del nostre llegat cultural.

D’aquí la necessitat de més implicació social per part de tothom, de veure’ns obligats a incidir més en la nostra realitat circumdant, malgrat que molts cops esdevinga una tasca repetitiva i feixuga; als grans mals, grans remeis! Cal trencar la llosa de la indiferència, una indiferència per part de qui ens circumda que ens fa molt de mal socialment i, també, a nivell particular… Cal ser insistents i, fins i tot, pesats, especialment amb aquells que tenen responsabilitats i s’inhibeixen a favor de la rutina diària i d’un “laissez faire” que es revela com més passa el temps més nociu. Cal que ens posem -tots, i jo el primer- les piles! De fet, no ens les hauríem hagut de traure mai.

Joaquim Torrent, geògraf i membre del Moviment Franjolí

Categories
Opinió

[Opinió] Joaquim Torrent – Interpel.lació per a una convivència civilitzada entre catalanisme i aragonesisme

Recentment hem pogut llegir un tweet de l’historiador Ribagorçà Guillén Tomás on barreja despectivament “irredemptistes catalans”, “il·luminats ribagorçans“ i “xapurriadistes”. Anem a pams, i pensem que no tothom és igual i que cal destriar el gra de la palla.

Evidentment els xapurriadistes no mereixen cap credibilitat i oscil.len entre manipuladors polítics i “cunyats”, d’ això no hi ha cap cap dubte, i qualsevol comparació amb ells resulta ofensiva.

Descartats aquests pel que fa a la resta la cosa no està tan clara, certament que hi pot haver algun il·luminat entre els ribagorçanistes, però també hi trobem gent prou solvent, com, per exemple, Saura, Barrull o Boix… I com és evident i sap de sobres el senyor Guillén Ribagorça té prou elements històrics per a ser considerada una entitat amb personalitat pròpia, el problema és la baixa població si de cas. El que és inadequat, però, és menysprear ja d’entrada gent força vàlida i posar-la tota en el mateix sac, amb, per exemple, algun professor jubilat d’ institut que diu força animalades en relació a la parla benasquesa.

I si anem als “irredemptistes catalans”, que vol que li diguem? Tres quarts del mateix, admetem que hi ha molt cunyat i jubilat desvagat que només fa que dir bestieses i ficar la pota cada vegada que obre la boca, però no totes les opinions són iguals, i, per començar, tampoc no és cert que tots siguen veritables “irredemptistes”, sinó que simplement ben sovint es limiten a fer interpretacions des d’un punt de vista català. Que això moleste depèn de molts factors, des de com sigui formulat als prejudicis del lector…. El que és cert, però, és que les comarques orientals d’ Aragó, Ribagorça inclosa, presenten moltes coincidències i punts en comú amb Catalunya; això és una evidència innegable, i simplement per destacar-ho o fer-ho constar no s’hauria d’ acusar ningú d’ irredemptista. I no començarem ara a enumerar i desglossar aquests punts en comú atès que són de sobres sabuts, des de la història a la lingüística…. En definitiva, no s’hauria de rebutjar pers sistema qualsevol que objectivament pose en relleu aquests trets, i s’haurien d’admetre en peu d’ igualtat juntament amb d’altres interpretacions també legítimes, i més si es basen en fets objectius. Per tant el que caldria és un pacte implícit de no agressió i que tothom, democràticament, pogués exposar la seua visió i no estigués exposat a la desqualificació sistemàtica, a no ser que les seues tesis fossen excessivament inversemblants i “cunyadístiques”…. Tant de bo que aquestes apreciacions siguen tingudes en compte. Entalto Aragón, visca la Ribagorça i visca Catalunya!

Joaquim Torrent, geògraf i membre del Moviment Franjolí.

NOTA: Aquest article ha estat extret del Blog Tibidabo de Joaquim Torrent