El pròxim 28 de maig hi ha eleccions municipals i autonòmiques a la comunitat autònoma d’Aragó i, per tant, els pobles de la Franja de Ponent veuran renovats els seus representants polítics en l’àmbit local.
Moltes vegades els mesos abans dels comicis hi ha una febre per demostrar que es fan coses pel poble i se n’aprofita per arreglar algun carrer o inaugurar algun equipament públic per fer gala davant la ciutadania que s’està treballant…
Ara bé, a nivell lingüístic veiem com, any rere any, els responsables públics segueixen sense preocupar-se per normalitzar la situació de la llengua pròpia de la Franja, el català. Força enquestes ja fa temps que revelen que la llengua està patint un retrocés i que hi ha un trencament de la transmissió lingüística per via familiar. Tot i això, els deures segueixen sense fer-se i, a risc de clamar al desert, anomenarem unes deu propostes que podrien ajudar a la situació del català a la Franja. Algunes són molt recurrents però , certament, no per això menys necessàries.
ESCOLA El pal de paller, la base des de la qual construir una nova situació. S’ha demostrat que , tot i que té un vessant positiu, l’actual situació d’ensenyament voluntari del català és precària i insuficient. Que el català fos reconeguda com a llengua vehicular seria l’objectiu.
CATALÀ OFICIAL Reconèixer un estatus digne per la llengua de la Franja ha de passar per tenir aquest objectiu al cap, per aconseguir unes garanties lingüístiques que ara per ara són absents i discrimina els parlants de català.
RETOLACIÓ PÚBLICA Un vell anhel que va avançar tímidament els anys vuitanta i que, a dia d’avui, està totalment desfasat. Una llengua necessita un imaginari col·lectiu que ompli de referents a la societat amb expressions pròpies. El català ha d’estar present als carrers.
TOPONÍMIA Tot l’esforç que es va fer per recuperar i utilitzar els noms dels pobles en llengua catalana sembla que s’ha tombat de fa dècades, on hi ha poblacions catalanoparlants on s’ha popularitzat el topònim en castellà, encara que en aquesta llengua perdi el sentit etimològic original. Vall-de-roures podria ser un bon exemple d’aquest fet.
ADMINISTRACIÓ L’ús del català als plens municipals hauria de ser la norma, no l’excepció. El ciutadà catalanoparlant hauria de poder comunicar-se amb els estaments públics en la seva llengua per realitzar qualsevol gestió.
MITJANS DE COMUNICACIÓ La situació en aquest àmbit és especialment dramàtica, donat que en ple segle XXI si no tens presència als mitjans tradicionals o a les xarxes i canals més recents, la teva realitat lingüística no existeix en l’àmbit públic. Qui explica què passa a la Franja en català?
XARXA DE POBLES FRANJOLINS Una vella idea d’articular les comarques franjolines hauria de poder prendre cos, almenys, en l’àmbit cultural i lingüístic que interessa a tot el territori. Com va fer la Xarxa Llull de ciutats valencianes per col·laborar amb els altres territoris de parla catalana quant a cultura mentre el seu govern autonòmic se’n desentenia, una mínima vertebració franjolina ha de ser possible per defensar els drets dels catalanoparlants.
INSTITUT DEL CATALÀ Aquest ens acadèmic, amb totes les salvetats presents, s’hauria de desenvolupar en tot el seu potencial per col·laborar amb l’IEC, com passa actualment amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i ajudar a estudiar a fons la nostra llengua i normalitzar-la a les comarques franjolines. Ben fet, pot ser un referent.
TURISME I SENDERISME Aprofitar aquest sector que sempre interessa a molta gent per fomentar el català a les guies i altres informacions turístiques i xarxa excurssionista de senders. Preservar el patrimoni amb els seu nom original.
XARXA D’INTERCANVIS CULTURALS Aprofitar les relacions històriques amb els pobles i ciutats de la banda catalana de la ratlla per fomentar les visites escolars i d’associacions afins per ajudar-se i conèixer las realitat de cadascú amb el català com a llengua comú.
S’ha de ser conscient que algunes mesures poden semblar inabastables i que cap partit polític porta propostes semblants als seus programes, però la realitat franjolina no ha de fer-nos oblidar que el català és i ha de ser una llengua de trobada i de prestigi, ni més ni menys.