Categories
#FRANJAENMOVIMENT

MANIFEST PEL MANTENIMENT DE L’ART DE LA FRANJA AL MUSEU DE LLEIDA

Davant del recent trasllat de les últimes peces de la Franja de Ponent cap a Barbastre, el Moviment Franjolí i el Casal Jaume I de Fraga volem fer les consideracions següents:

1. Denunciem que les  peces originàries de parròquies de la Franja han estat sostretes del Museu de Lleida.

2. Amb aquesta acció, fruit d’una sentència judicial encara provisional, es consuma l’espoli patit des de l’any 1995 per deslligar els béns de la Franja de Lleida, referent històric i cultural de les nostres comarques.

3. Volem argumentar que aquestes obres mai no han tingut relació amb el museu Diocesà de Barbastre-Montsó, i que aquesta decisió judicial i política deixa als ciutadans de la Franja sense tenir part del seu patrimoni artístic a prop.

4. Reclamem la tornada de les obres d’art al Museu de Lleida, fet que s’explica per la pertinença al Bisbat de Lleida durant més de 8 segles de les comarques franjolines veïnes.

Transmetem la voluntat d’ampliar el consens amb la resta del món cultural i associatiu pel bé del nostre patrimoni històric i artístic.

Categories
Entrevistes A la Fresca

Ramon Mesalles: “Els habitants de la Franja han d’estimar la seva llengua”

En Ramon Mesalles (Fraga, Baix Cinca) té una extensa trajectòria cultural en bé del territori i de la seva gent. Cap de serveis municipals, durant anys, és un membre destacat de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, un gran coneixedor dels arbres de la comarca i està involucrat amb diferents iniciatives cíviques de la Franja. Parlem amb ell sobre llengua, cultura i actualitat de la Franja. 

-Fraga, com a capital del Baix Cinca i ciutat més poblada de la Franja, és una peça clau en el futur del català a tot el territori. Com definiria l’estat de salut actual de la llengua a peu de carrer?

 Actualment l’estat de salut de la llengua la ciutat de Fraga és molt deficient, poc a poc la llengua autòctona es substituïda pel castellà. La població de Fraga últimament s’ha multiplicat tant d’emigrants estrangers com de l’interior del país, per lo que la llengua més parlada es el castellà, no cal dir que a tots els centres oficials la llengua utilitzada es la més forta i, per tant, la castellana.

– Com a membre de l’IEBC-IAE, com valoraria la tasca feta per les associacions culturals de la Franja durant dècades i com es podria potenciar la seva influència vers la societat franjolina ?

 Les associacions culturals de la Franja compromeses en l’estudi i la reivindicació de la llengua han fet i estan fent un treball excepcional, encara que és una feina dura. Sol cal analitzar la trajectòria de la revista Temps de Franja, la publicació ja porta sortint al carrer vint anys. Si estudiem les memòries anuals de les diferents associacions, veurem las feina a cada comarca. També s`ha de valorar el treball individual de moltes persones que a diari fan feina potenciant la llengua a nivell de carrer, llocs de treball i tertúlies.

-Parlem sobre administracions públiques. Què es podria fer (i no s’ha fet) des de la DGA o els ajuntaments de la Franja per ajudar a la conservació del català ?

Seria d’un nivell cultural superior si les administracions públiques tingueren amb compte el fet diferencial de l’idioma i que en tota normalitat un catalanoparlant es pugués expressar en la seva llengua sense cap tipus de problema, al cap i a la fi no és tanta la diferència.

-I des de l’altra banda de la «frontera», institucions limítrofes com les Generalitats catalana o valenciana poden tenir un paper més actiu quant a la situació de la llengua a les comarques franjolines?

A la generalitat Catalana històricament ja l’han acusat en diferents vegades d’imperialista, no dona bo sentir cap improperi. Les relacions són cordials, les relacions en diferents Instituts de Catalunya també són constants i de forma dinàmica.

-Com a persona implicada en diferents activitats cíviques i culturals, quin ha estat el projecte del que se sent més orgullós o que el repetiria per la seva influència?

Els projectes i activitats que hem fet durant la llarga trajectòria han set molts i diferents, es fa molt difícil dir-ne un però les exposicions anuals que plantegem a “Cinga Forum” seria lo que més valoraria.

-Parlant sobre cultura en ampli aspecte (englobant literatura, art, estudis acadèmics, etc), quins serien els principals referents sorgits de la Franja ?

Parlant sobre cultura i de referents sorgits de la Franja hem de fer referència a la Literatura, i d’una qualitat d’altura en tenim una llista llarguíssima, millor no posar noms perquè en sap molt de mal distar-ne algun autor.

-El bastiment d’un espai de comunicació en català compartit per tot l’àmbit lingüístic ajudaria a la conscienciació de la unitat de la llengua dels habitants de la Franja ?

La conscienciació de la unitat de la llengua a la Franja serà quant els seus habitants estimen la seva llengua, i entenguin que científicament i aprovat per la totalitat d’universitats i acadèmies de la llengua, el que parlen es el català i que Aragó és en tres dimensions, Castellà, Català i Aragonès, som cultura, som tolerants i som plurals.

-Per acabar, i tornant a Fraga, quins serien els majors atractius paisatgístics, patrimonials o culturals que recomanaria als visitants de la ciutat del Baix Cinca?

L’atractiu paisatgístic, cultural i patrimonial que recomano als visitants es el casc Històric, avui encara som a temps de fer una passejada i gaudir dels seus carrers

Moltes gràcies, Ramon

*Entrevista:Òscar Adamuz (Moviment Franjolí per la Llengua)

*Imatge trobada a la xarxa: enllaç

Categories
Editorial

[EDITORIAL] El negacionisme lingüístic modern o com no voler dir català – Per José Ramón Noguero

José Ramón Noguero (Tamarit de Llitera) – És el Fundador del Moviment Franjolí juntament amb l’Òscar Adamuz i actualment s’encarrega de l’Àrea Interna i Tècnic de les Xarxes Socials del Moviment. Actualment estudia Enginyeria Informàtica a l’Universitat de Lleida.

El no voler dir que a la Franja de Ponent es parla el català no és nou, ni utilitzar expressions com xapurriau, utilitzar localismes (com tamarità o fragatí) o el terme aragonès oriental i fins i tot aragonès, com si el que parlen a la Vall d’Ansó és el mateix que al Matarranya. Ja fa quaranta anys que ens barallem per dir-li el nom a la cosa que parlem, quan des de fa quasi un mil·lenni que mos entenem amb els de Lleida o València.
Darrerament, amb procés d’autodeterminació català, hi ha hagut un augment d’aquest espectre per reivindicar l’aragonesitat de les nostres terres, amb la creació de l’associació dels amics del chapurriau, la darrera transformació de la “FACAO” o el “NO HABLAMOS CATALÁN” al Matarranya o l’ambigüitat que últimament s’instal·la a les institucions lliteranes i ribagorçanes amb retolació gramatical més pròpies de l’aragonès que del català occidental o ribagorçà. Aquestes bajanades que busquen l’extinció dels nostres parlars i posteriorment la desaparició de la nostra llengua, utilitzant l’aragonès com a tapadera.
Tamé és interessant veure com defensa últimament el govern aragonès l’idioma aragonès com a únic i genuí del territori, com podem observar en la llei d’actualització dels drets històrics d’Aragó o els cartells oficials on només es retola en castellà i aragonès, es deixa en stand-by el català i ni es nomena durant el mandat de Lambán.
Tots aquests fets fan que el català a la Franja estigui igual que protegit que fa 40 anys, i mentre el govern aragonès, el regionalisme secessionista del PAR i la nova dreta espanyola fan i desfan com volen, la Generalitat de Catalunya fa cas omís a aquesta situació, i en aquesta situació ens trobem ara, mantenen la política del govern PP-PAR i les comarques i municipis franjolins segueixen fent la seua.
El fet de parlar català pareix que molesta i mentre uns neguen que es parla, altres li diuen una altra cosa i tamé que li diuen aragonès per a no sentir-se exclòs a la realitat aragonesa. La gran majoria que refusen el dir que la seua llengua és el català és pel últim motiu, com què són aragonesos es pensen que si diuen que la seua llengua és el català se sentiran menys aragonesos i així faran cas des de Saragossa, quan allà només existeixen ells i la seua mentalitat centralista pròpia del sistema jacobí.
Per això el que cal és tornar a reafirmar-nos com a catalanoparlants i defensar els nostres costums, no hem de caure en la trampa que com ara està de moda ser diferents a Catalunya, oblidar la nostra llengua. No podem renunciar a la llengua que parlem amb la nostra família, els nostres amics i coneguts, no el reculem a què parlem “com a podem” o el diguem “chapurriau” o fins i tot aragonés que ja es el màxim en les bajanades que diuen aquesta gent.
Hem de defensar el nostre dret a què la nostra llengua tingui la seua oficialitat i tot el que comporta, hem de fer-nos dignes de la nostra llengua, que és la mateixa a Catalunya, País Valencià, Andorra, Illes Balears, Catalunya del Nord i L’Alguer.
Naltres, com a Moviment Franjolí seguirem fent Franja i defensant el nom que es mereix la nostra llengua, el Català.