Categories
Opinió

[OPINIÓ] Desideri Cambrils: Pintades sorprenents i desafortunades

Al Matarranya han aparegut unes sorprenents i desafortunades pintades, aparentment “catalanistes” , de dubtosa autoria i que tant poden haver estat fetes des d’una posició com de la seua contrària, tot i que igualment blasmables, en un cas ho serien per no haver respectat senyalitzacions ni propietats privades, i per no entendre el grau de conscienciació i maduració de la societat matarranyenca, i en l’altre cas ho serien per anar amb males arts a manipular i fer actes de falsa bandera…

Dit això, però, una cosa que sap força greu és que aquests fets hagen servit de pretext i, fins i tot de metxa, per a iniciar un incendi fora mida -metafòricament- a càrrec d’elements visceralment anticatalans i, àdhuc, racistes, que no han cesat de vessar el seu odi -equiparable a l’antisemitisme- en els comentaris de la revista “La Comarca”, editada a Alcanyís, on ha aparegut la noticia. Uns comentaris agressius i que denoten un odi irraciona i ancestral a tot allò que sone a català, i que amb el pretext de les pintades han trobat ocasió per manifestar-se.

Comentaris evidentment condemnables, i que la gent honesta i amb sentit comú del Matarranya i el Mesquí no hauria de tenir en compte, a fi de no deixar-se manipular per elements que únicament volen enterbolir les fraternals relacions entre els habitants d’aquestes terres i els de les comarques veïnes del Principat, basades en compartir, llengua , cultura, història i orígens.

És més, caldria fer quedar en evidencia i aïllar aquests elements carregats de prejudicis i que salten al menor pretext, els qual no afavoreixen la convivència, al contrari, afegeixen més llenya al foc i en lloc de construir no fan més que llançar bilis per intoxicar amb el menor pretext -com així ha ocorregut arran d’aquests fets- damunt la bona gent …

Enllaç a la noticia: La Comarca

Categories
#FRANJAENMOVIMENT

MANIFEST PEL MANTENIMENT DE L’ART DE LA FRANJA AL MUSEU DE LLEIDA

Davant del recent trasllat de les últimes peces de la Franja de Ponent cap a Barbastre, el Moviment Franjolí i el Casal Jaume I de Fraga volem fer les consideracions següents:

1. Denunciem que les  peces originàries de parròquies de la Franja han estat sostretes del Museu de Lleida.

2. Amb aquesta acció, fruit d’una sentència judicial encara provisional, es consuma l’espoli patit des de l’any 1995 per deslligar els béns de la Franja de Lleida, referent històric i cultural de les nostres comarques.

3. Volem argumentar que aquestes obres mai no han tingut relació amb el museu Diocesà de Barbastre-Montsó, i que aquesta decisió judicial i política deixa als ciutadans de la Franja sense tenir part del seu patrimoni artístic a prop.

4. Reclamem la tornada de les obres d’art al Museu de Lleida, fet que s’explica per la pertinença al Bisbat de Lleida durant més de 8 segles de les comarques franjolines veïnes.

Transmetem la voluntat d’ampliar el consens amb la resta del món cultural i associatiu pel bé del nostre patrimoni històric i artístic.

Categories
Entrevistes A la Fresca

Ramon Mesalles: “Els habitants de la Franja han d’estimar la seva llengua”

En Ramon Mesalles (Fraga, Baix Cinca) té una extensa trajectòria cultural en bé del territori i de la seva gent. Cap de serveis municipals, durant anys, és un membre destacat de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, un gran coneixedor dels arbres de la comarca i està involucrat amb diferents iniciatives cíviques de la Franja. Parlem amb ell sobre llengua, cultura i actualitat de la Franja. 

-Fraga, com a capital del Baix Cinca i ciutat més poblada de la Franja, és una peça clau en el futur del català a tot el territori. Com definiria l’estat de salut actual de la llengua a peu de carrer?

 Actualment l’estat de salut de la llengua la ciutat de Fraga és molt deficient, poc a poc la llengua autòctona es substituïda pel castellà. La població de Fraga últimament s’ha multiplicat tant d’emigrants estrangers com de l’interior del país, per lo que la llengua més parlada es el castellà, no cal dir que a tots els centres oficials la llengua utilitzada es la més forta i, per tant, la castellana.

– Com a membre de l’IEBC-IAE, com valoraria la tasca feta per les associacions culturals de la Franja durant dècades i com es podria potenciar la seva influència vers la societat franjolina ?

 Les associacions culturals de la Franja compromeses en l’estudi i la reivindicació de la llengua han fet i estan fent un treball excepcional, encara que és una feina dura. Sol cal analitzar la trajectòria de la revista Temps de Franja, la publicació ja porta sortint al carrer vint anys. Si estudiem les memòries anuals de les diferents associacions, veurem las feina a cada comarca. També s`ha de valorar el treball individual de moltes persones que a diari fan feina potenciant la llengua a nivell de carrer, llocs de treball i tertúlies.

-Parlem sobre administracions públiques. Què es podria fer (i no s’ha fet) des de la DGA o els ajuntaments de la Franja per ajudar a la conservació del català ?

Seria d’un nivell cultural superior si les administracions públiques tingueren amb compte el fet diferencial de l’idioma i que en tota normalitat un catalanoparlant es pugués expressar en la seva llengua sense cap tipus de problema, al cap i a la fi no és tanta la diferència.

-I des de l’altra banda de la «frontera», institucions limítrofes com les Generalitats catalana o valenciana poden tenir un paper més actiu quant a la situació de la llengua a les comarques franjolines?

A la generalitat Catalana històricament ja l’han acusat en diferents vegades d’imperialista, no dona bo sentir cap improperi. Les relacions són cordials, les relacions en diferents Instituts de Catalunya també són constants i de forma dinàmica.

-Com a persona implicada en diferents activitats cíviques i culturals, quin ha estat el projecte del que se sent més orgullós o que el repetiria per la seva influència?

Els projectes i activitats que hem fet durant la llarga trajectòria han set molts i diferents, es fa molt difícil dir-ne un però les exposicions anuals que plantegem a “Cinga Forum” seria lo que més valoraria.

-Parlant sobre cultura en ampli aspecte (englobant literatura, art, estudis acadèmics, etc), quins serien els principals referents sorgits de la Franja ?

Parlant sobre cultura i de referents sorgits de la Franja hem de fer referència a la Literatura, i d’una qualitat d’altura en tenim una llista llarguíssima, millor no posar noms perquè en sap molt de mal distar-ne algun autor.

-El bastiment d’un espai de comunicació en català compartit per tot l’àmbit lingüístic ajudaria a la conscienciació de la unitat de la llengua dels habitants de la Franja ?

La conscienciació de la unitat de la llengua a la Franja serà quant els seus habitants estimen la seva llengua, i entenguin que científicament i aprovat per la totalitat d’universitats i acadèmies de la llengua, el que parlen es el català i que Aragó és en tres dimensions, Castellà, Català i Aragonès, som cultura, som tolerants i som plurals.

-Per acabar, i tornant a Fraga, quins serien els majors atractius paisatgístics, patrimonials o culturals que recomanaria als visitants de la ciutat del Baix Cinca?

L’atractiu paisatgístic, cultural i patrimonial que recomano als visitants es el casc Històric, avui encara som a temps de fer una passejada i gaudir dels seus carrers

Moltes gràcies, Ramon

*Entrevista:Òscar Adamuz (Moviment Franjolí per la Llengua)

*Imatge trobada a la xarxa: enllaç