Categories
#FRANJAENMOVIMENT

MANIFEST PEL MANTENIMENT DE L’ART DE LA FRANJA AL MUSEU DE LLEIDA

Davant del recent trasllat de les últimes peces de la Franja de Ponent cap a Barbastre, el Moviment Franjolí i el Casal Jaume I de Fraga volem fer les consideracions següents:

1. Denunciem que les  peces originàries de parròquies de la Franja han estat sostretes del Museu de Lleida.

2. Amb aquesta acció, fruit d’una sentència judicial encara provisional, es consuma l’espoli patit des de l’any 1995 per deslligar els béns de la Franja de Lleida, referent històric i cultural de les nostres comarques.

3. Volem argumentar que aquestes obres mai no han tingut relació amb el museu Diocesà de Barbastre-Montsó, i que aquesta decisió judicial i política deixa als ciutadans de la Franja sense tenir part del seu patrimoni artístic a prop.

4. Reclamem la tornada de les obres d’art al Museu de Lleida, fet que s’explica per la pertinença al Bisbat de Lleida durant més de 8 segles de les comarques franjolines veïnes.

Transmetem la voluntat d’ampliar el consens amb la resta del món cultural i associatiu pel bé del nostre patrimoni històric i artístic.

Categories
Enllaçats

MANIFEST D’ENLLAÇATS PER LA LLENGUA

 17 entitats de tot el territori catalanoparlant signen el manifest d’Enllaçats per la Llengua, la xarxa d’entitats que va náixer al 2013 per les accions dels governs autònomics de les Illes Balears, País Valencià i l’Aragó en contra la unitat de la llengua catalana. El Moviment Franjolí es va adherir a aquest manifest, partint que a la Franja de Ponent el català no és llengua oficial, amb una protecció minsa i el caràcter voluntari a l’escola. També som membres de la xarxa d’Enllaçats per la Llengua des de gairebé el principi de la formació de la xarxa d’entitats. 

Amb aquest manifest volem denunciar que les constitucions espanyola, francesa i italiana instauren el principi de desigualtat legal entre ciutadans en matèria lingüística, en no preveure per a la llengua catalana un estatut equivalent al que atorguen a les llengües de les seues comunitats majoritàries, amb les quals s’identifiquen de manera exclusiva, cosa que consagra tota mena de pràctiques discriminatòries i mena inevitablement a la minorització del català, avantsala de la seua residualització i substitució.

Davant d’això volem proclamar el dret col·lectiu de les comunitats catalanoparlants a existir de manera incondicionada, i el dret de les persones que les integren a viure en català de manera lliure i plena.

Categories
Entrevistes A la Fresca

Ramon Mesalles: “Els habitants de la Franja han d’estimar la seva llengua”

En Ramon Mesalles (Fraga, Baix Cinca) té una extensa trajectòria cultural en bé del territori i de la seva gent. Cap de serveis municipals, durant anys, és un membre destacat de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, un gran coneixedor dels arbres de la comarca i està involucrat amb diferents iniciatives cíviques de la Franja. Parlem amb ell sobre llengua, cultura i actualitat de la Franja. 

-Fraga, com a capital del Baix Cinca i ciutat més poblada de la Franja, és una peça clau en el futur del català a tot el territori. Com definiria l’estat de salut actual de la llengua a peu de carrer?

 Actualment l’estat de salut de la llengua la ciutat de Fraga és molt deficient, poc a poc la llengua autòctona es substituïda pel castellà. La població de Fraga últimament s’ha multiplicat tant d’emigrants estrangers com de l’interior del país, per lo que la llengua més parlada es el castellà, no cal dir que a tots els centres oficials la llengua utilitzada es la més forta i, per tant, la castellana.

– Com a membre de l’IEBC-IAE, com valoraria la tasca feta per les associacions culturals de la Franja durant dècades i com es podria potenciar la seva influència vers la societat franjolina ?

 Les associacions culturals de la Franja compromeses en l’estudi i la reivindicació de la llengua han fet i estan fent un treball excepcional, encara que és una feina dura. Sol cal analitzar la trajectòria de la revista Temps de Franja, la publicació ja porta sortint al carrer vint anys. Si estudiem les memòries anuals de les diferents associacions, veurem las feina a cada comarca. També s`ha de valorar el treball individual de moltes persones que a diari fan feina potenciant la llengua a nivell de carrer, llocs de treball i tertúlies.

-Parlem sobre administracions públiques. Què es podria fer (i no s’ha fet) des de la DGA o els ajuntaments de la Franja per ajudar a la conservació del català ?

Seria d’un nivell cultural superior si les administracions públiques tingueren amb compte el fet diferencial de l’idioma i que en tota normalitat un catalanoparlant es pugués expressar en la seva llengua sense cap tipus de problema, al cap i a la fi no és tanta la diferència.

-I des de l’altra banda de la «frontera», institucions limítrofes com les Generalitats catalana o valenciana poden tenir un paper més actiu quant a la situació de la llengua a les comarques franjolines?

A la generalitat Catalana històricament ja l’han acusat en diferents vegades d’imperialista, no dona bo sentir cap improperi. Les relacions són cordials, les relacions en diferents Instituts de Catalunya també són constants i de forma dinàmica.

-Com a persona implicada en diferents activitats cíviques i culturals, quin ha estat el projecte del que se sent més orgullós o que el repetiria per la seva influència?

Els projectes i activitats que hem fet durant la llarga trajectòria han set molts i diferents, es fa molt difícil dir-ne un però les exposicions anuals que plantegem a “Cinga Forum” seria lo que més valoraria.

-Parlant sobre cultura en ampli aspecte (englobant literatura, art, estudis acadèmics, etc), quins serien els principals referents sorgits de la Franja ?

Parlant sobre cultura i de referents sorgits de la Franja hem de fer referència a la Literatura, i d’una qualitat d’altura en tenim una llista llarguíssima, millor no posar noms perquè en sap molt de mal distar-ne algun autor.

-El bastiment d’un espai de comunicació en català compartit per tot l’àmbit lingüístic ajudaria a la conscienciació de la unitat de la llengua dels habitants de la Franja ?

La conscienciació de la unitat de la llengua a la Franja serà quant els seus habitants estimen la seva llengua, i entenguin que científicament i aprovat per la totalitat d’universitats i acadèmies de la llengua, el que parlen es el català i que Aragó és en tres dimensions, Castellà, Català i Aragonès, som cultura, som tolerants i som plurals.

-Per acabar, i tornant a Fraga, quins serien els majors atractius paisatgístics, patrimonials o culturals que recomanaria als visitants de la ciutat del Baix Cinca?

L’atractiu paisatgístic, cultural i patrimonial que recomano als visitants es el casc Històric, avui encara som a temps de fer una passejada i gaudir dels seus carrers

Moltes gràcies, Ramon

*Entrevista:Òscar Adamuz (Moviment Franjolí per la Llengua)

*Imatge trobada a la xarxa: enllaç