Categories
#FRANJAENMOVIMENT

MANIFEST PEL MANTENIMENT DE L’ART DE LA FRANJA AL MUSEU DE LLEIDA

Davant del recent trasllat de les últimes peces de la Franja de Ponent cap a Barbastre, el Moviment Franjolí i el Casal Jaume I de Fraga volem fer les consideracions següents:

1. Denunciem que les  peces originàries de parròquies de la Franja han estat sostretes del Museu de Lleida.

2. Amb aquesta acció, fruit d’una sentència judicial encara provisional, es consuma l’espoli patit des de l’any 1995 per deslligar els béns de la Franja de Lleida, referent històric i cultural de les nostres comarques.

3. Volem argumentar que aquestes obres mai no han tingut relació amb el museu Diocesà de Barbastre-Montsó, i que aquesta decisió judicial i política deixa als ciutadans de la Franja sense tenir part del seu patrimoni artístic a prop.

4. Reclamem la tornada de les obres d’art al Museu de Lleida, fet que s’explica per la pertinença al Bisbat de Lleida durant més de 8 segles de les comarques franjolines veïnes.

Transmetem la voluntat d’ampliar el consens amb la resta del món cultural i associatiu pel bé del nostre patrimoni històric i artístic.

Categories
Enllaçats

MANIFEST D’ENLLAÇATS PER LA LLENGUA

 17 entitats de tot el territori catalanoparlant signen el manifest d’Enllaçats per la Llengua, la xarxa d’entitats que va náixer al 2013 per les accions dels governs autònomics de les Illes Balears, País Valencià i l’Aragó en contra la unitat de la llengua catalana. El Moviment Franjolí es va adherir a aquest manifest, partint que a la Franja de Ponent el català no és llengua oficial, amb una protecció minsa i el caràcter voluntari a l’escola. També som membres de la xarxa d’Enllaçats per la Llengua des de gairebé el principi de la formació de la xarxa d’entitats. 

Amb aquest manifest volem denunciar que les constitucions espanyola, francesa i italiana instauren el principi de desigualtat legal entre ciutadans en matèria lingüística, en no preveure per a la llengua catalana un estatut equivalent al que atorguen a les llengües de les seues comunitats majoritàries, amb les quals s’identifiquen de manera exclusiva, cosa que consagra tota mena de pràctiques discriminatòries i mena inevitablement a la minorització del català, avantsala de la seua residualització i substitució.

Davant d’això volem proclamar el dret col·lectiu de les comunitats catalanoparlants a existir de manera incondicionada, i el dret de les persones que les integren a viure en català de manera lliure i plena.