Categories
Opinió

L’Opinió de l’Òscar Adamuz – La Franja hi és, encara…

L’altre dia veient una publicació a l’Instagram d’un perfil sobre viatges amb la canalla, em va sortir tot un seguit de fotografies d’un paisatge esplèndid: pobles medievals, ponts de pedra, castells, muntanya, rius, piscines naturals, tolls d’aigua transparent i alguns salts d’aigua: es tracta de la comarca del Matarranya, que alguns denominen a nivell turístic com a la “Toscana espanyola”. La publicació tractava d’ensenyar els pobles i espais naturals de la comarca: Beseit, Vall-de-roures, La Freixneda, Cretes, Calaceit, La Peixquera, els Ports de Beseit, etcètera. El perfil que publicava les imatges està fet des de Catalunya, amb un nom català i, tot i que el contingut és molt lloable, en aquest cas deixava palesa una molt vaga conscienciació lingüística, ja que la totalitat dels topònims dels llocs que ensenyava els escrivia en castellà (Valderrobres, Beceite, Cretas,  Calaceite, etc.). Si bé en algun “hashtagg” posava el nom català a nivell ressidual, els grans titulars ho feia en castellà.

Vaig llegir alguna qüestió sobre aquest tema als comentaris  i la resposta va ser un clar desconeixement d’aquesta realitat lingüística i cultural i una gran sorpresa al veure que la majoria de la gent dels pobles matarranyencs parlessin català. Sense cap mala fé per part seva, aquesta publicació (repeteixo, feta des de Catalunya) posa de manifest un cop més la desconnexió existent a ratlla i ratlla de la frontera administrativa entre l’Aragó i Catalunya i la impossibilitat de mantenir una xarxa cultural fluïda i sostinguda en el temps entre ambdós costats.  Segueixen havent lloables iniciatives en defensa de la llengua catalana per part de col·lectius de la  Franja,  amb voluntat de crear sinèrgies amb entitats de l’altra costat però, s’ha de dir, avui dia són totalment insuficients per revertir la tendència a l’isolament cultural present a tots els Països Catalans, però especialment a la Franja, on tots els indicadors mostren l’emergència lingüística que representa la tendència (inexorable?) al trencament generacional de la transmissió de la llengua de pares a fills i que porten al català a les portes de la marginalitat en un futur no tan llunyà.

Tanmateix, tot i que la radiografia feta pugui semblar molt negativa, vivim uns temps també plens d’oportunitats per a revifar la llengua. Tornat a l’exemple inicial, l’eclosió i socialització definitiva de les xarxes socials i, especialment, la creació de continguts torna a palesar que la Franja arriba tard a aquest món digital però també que moltes iniciatives tenen avui l’oportunitat de tenir molt més ressò que abans; cal, això sí, proposar-s’ho i treballar de valent perquè així sigui, per viralitzar continguts en català que expliquein la realitat de la Franja i que aportin coneixement també a altres projectes amb els que crear sinèrgies i tirar endavant.

L’alternativa a no fer-ho és romandre per al gran gruix de la comunitat virtual o no “Allà d’allà”, com el títol del llibre que ha publicat recentment sobre la Franja en Quim Gibert, i que ens evoca a l’isolament esmentat abans. Una Franja isolada en una comunitat aragonesa d’esquenes a Catalunya (i País Valencià!) o un territori connectat amb si mateix i amb la resta de la comunitat catalanoparlant. Què escollirem? I, malgrat tot i tothom, la Franja hi és, encara…

Categories
#FRANJAENMOVIMENT

Pel català a la Franja de Ponent

Manifest del Moviment Franjolí i el Casal Jaume I de Fraga pels 40 anys de la Declaració de Mequinensa

Des de les passades eleccions autonòmiques del 2023, que a l’Aragó van suposar l’arribada al govern del Partit Popular d’Aragó i la formació ultradretana VOX (amb el suport del Partit Aragonès Regionalista), han tornat els vells temps de catalanofòbia i baturrisme desfermats.

Els de sempre, com sempre, passant barroerament per sobre de la ciència, el sentit comú, i els drets dels ciutadans de la Franja de Ponent, tornen a escampar els eslògans del “Pancatalanisme imperialista”, el “català de Barcelona”, etc., atiats pels entorns polítics, mediàtics i institucionals espanyols i regionals aragonesos.

Davant la seva manca de projecte i la seva paràlisi per a afrontar reptes molt més urgents per al territori (despoblació rural; col·lapse a l’entorn metropolità de Saragossa; descontrol en la implantació d’energies renovables; ambigüitat sobre la política hidràulica; etc.), només saben recórrer al fantasma de l’enemic exterior català.

Amb aquest ànim destraler i sectari ataquen la principal expressió de la nostra personalitat, la llengua i la cultura catalanes; provant de torpedinar els minsos avenços aconseguits gràcies a anys d’incansable mobilització popular, acadèmica i municipal; i, de passada, escanyant encara més la tímida recuperació de la germana llengua aragonesa.

Al capdavall, però, si aquestes expressions els irriten tant i les combaten amb tanta ràbia, és perquè saben que són fets vius, que van més enllà de l’evidència lingüística i cultural; i que la seva existència assenyala la seva indigència com a representants de la ciutadania, i la seva impotència com a gestors de les responsabilitats públiques.

La realitat, aquesta realitat, és tossuda. Les dones i els homes d’aquestes terres som gent ferma i dura, que a pesar de menyspreus i dificultats sobrevivim i perseverem, des de dins i des de fora del territori, per a existir essent com som.

Potser només falta més consciència que som i com som; redescobrir el nostre potencial i fer-lo créixer, per a avançar en tots els àmbits a la nostra terra, amb la nostra manera de ser i de fer; junt amb aquells que, des dels seus orígens i la seua realitat, respectin les nostres, i vulguem unir esforços per a aconseguir el progrés de tots plegats.

Els objectius són ben clars:

  • El no retorn del negacionisme anticientífic i del secessionisme lingüístic del LAPAO i LAPAPYP, o d’expressions pejoratives o regionalistes com Xapurriau o Aragonès Oriental.
  • L’oficialitat i la presència pública, igualitària i efectiva del català a les nostres comarques; especialment mitjançant la continuïtat i l’extensió de l’ensenyament del i en català, a la toponímia i en la relació ciutadana amb les institucions.
  • L’aplicació de polítiques públiques i iniciatives socials per a la recuperació i el foment de la nostra cultura popular i tradicional.
  • Acció unitària a tot el territori: Encoratgem a totes les organitzacions, associacions i ciutadania a ajuntar-nos i plantejar escenaris per a fer front a l’actual viratge del govern d’Aragó contra la nostra llengua.
  • L’aplicació de polítiques públiques concretes per a rellançar el progrés econòmic i social, i les oportunitats de i per al territori, que promoguin l’arrelament i la permanència dels franjolins i nouvinguts als nostres pobles i viles.

Els mitjans són també coneguts: treball, resistència, unitat, dignitat. No només hem de respondre als insults o les manipulacions de polítics matussers i opinadors sectaris; cal que sortim, tots junts, a lluitar i a guanyar. Amb responsabilitat i lleialtat, sense perjudicis ni prepotència, sabent que tothom és necessari; acudint a les convocatòries, mobilitzant-nos per la nostra causa en tots els seus vessants, i traslladant-ho a la vida quotidiana. Assumint que és un camí feixuc, però amb voluntat d’arribar fins al final, amb els que vulguen acompanyar-nos-hi.

Ens trobem en un moment de gran transcendència, agreujat perquè les nostres comarques pateixen el flagell de la despoblació, junt amb un creixement descontrolat a indrets concrets, sense eines per a la integració dels nouvinguts; amb una manca de cohesió interna i de consciència pròpia generalitzades; i amb poca representativitat i influència política i social.

Tot plegat forma un còctel nefast, que costarà molt de redreçar; i que requerirà molta feina, perseverança i una acció coordinada i unitària; per damunt de disquisicions ideològiques que, ara i aquí, són més un llast que una cosa útil.

Som a anys llum de l’evolució d’altres territoris i encara hem d’avançar molt; especialment ara que ens enfrontem al rebrot a l’Aragó de l’espanyolisme més recalcitrant i cavernari que vol esborrar tot vestigi de catalanitat a la Franja.

Sense por ni vergonya, continuarem defensant la nostra llengua i cultura catalanes, continuarem fent Franja!!!

Categories
#FRANJAENMOVIMENT Editorial

DECÀLEG PER A SALVAR LA LLENGUA CATALANA A LA FRANJA DE PONENT

El pròxim 28 de maig hi ha eleccions municipals i autonòmiques a la comunitat autònoma d’Aragó i, per tant, els pobles de la Franja de Ponent veuran renovats els seus representants polítics en l’àmbit local.

Moltes vegades els mesos abans dels comicis hi ha una febre per demostrar que es fan coses pel poble i se n’aprofita per arreglar algun carrer o inaugurar algun equipament públic per fer gala davant la ciutadania que s’està treballant…

Ara bé, a nivell lingüístic veiem com, any rere any, els responsables públics segueixen sense preocupar-se per normalitzar la situació de la llengua pròpia de la Franja, el català. Força enquestes ja fa temps que revelen que la llengua està patint un retrocés i que hi ha un trencament de la transmissió lingüística per via familiar. Tot i això, els deures segueixen sense fer-se i, a risc de clamar al desert, anomenarem unes deu propostes que podrien ajudar a la situació del català a la Franja. Algunes són molt recurrents però , certament, no per això menys necessàries.

ESCOLA El pal de paller, la base des de la qual construir una nova situació. S’ha demostrat que , tot i que té un vessant positiu, l’actual situació d’ensenyament voluntari del català és precària i insuficient. Que el català fos reconeguda com a llengua vehicular seria l’objectiu.

CATALÀ OFICIAL Reconèixer un estatus digne per la llengua de la Franja ha de passar per tenir aquest objectiu al cap, per aconseguir unes garanties lingüístiques que ara per ara són absents i discrimina els parlants de català.

RETOLACIÓ PÚBLICA Un vell anhel que va avançar tímidament els anys vuitanta i que, a dia d’avui, està totalment desfasat. Una llengua necessita un imaginari col·lectiu que ompli de referents a la societat amb expressions pròpies. El català ha d’estar present als carrers.

TOPONÍMIA Tot l’esforç que es va fer per recuperar i utilitzar els noms dels pobles en llengua catalana sembla que s’ha tombat de fa dècades, on hi ha poblacions catalanoparlants on s’ha popularitzat el topònim en castellà, encara que en aquesta llengua perdi el sentit etimològic original. Vall-de-roures podria ser un bon exemple d’aquest fet.

ADMINISTRACIÓ L’ús del català als plens municipals hauria de ser la norma, no l’excepció. El ciutadà catalanoparlant hauria de poder comunicar-se amb els estaments públics en la seva llengua per realitzar qualsevol gestió.

MITJANS DE COMUNICACIÓ La situació en aquest àmbit és especialment dramàtica, donat que en ple segle XXI si no tens presència als mitjans tradicionals o a les xarxes i canals més recents, la teva realitat lingüística no existeix en l’àmbit públic. Qui explica què passa a la Franja en català?

XARXA DE POBLES FRANJOLINS Una vella idea d’articular les comarques franjolines hauria de poder prendre cos, almenys, en l’àmbit cultural i lingüístic que interessa a tot el territori. Com va fer la Xarxa Llull de ciutats valencianes per col·laborar amb els altres territoris de parla catalana quant a cultura mentre el seu govern autonòmic se’n desentenia, una mínima vertebració franjolina ha de ser possible per defensar els drets dels catalanoparlants.

INSTITUT DEL CATALÀ Aquest ens acadèmic, amb totes les salvetats presents, s’hauria de desenvolupar en tot el seu potencial per col·laborar amb l’IEC, com passa actualment amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i ajudar a estudiar a fons la nostra llengua i normalitzar-la a les comarques franjolines. Ben fet, pot ser un referent.

TURISME I SENDERISME Aprofitar aquest sector que sempre interessa a molta gent per fomentar el català a les guies i altres informacions turístiques i xarxa excurssionista de senders. Preservar el patrimoni amb els seu nom original.

XARXA D’INTERCANVIS CULTURALS Aprofitar les relacions històriques amb els pobles i ciutats de la banda catalana de la ratlla per fomentar les visites escolars i d’associacions afins per ajudar-se i conèixer las realitat de cadascú amb el català com a llengua comú.

S’ha de ser conscient que algunes mesures poden semblar inabastables i que cap partit polític porta propostes semblants als seus programes, però la realitat franjolina no ha de fer-nos oblidar que el català és i ha de ser una llengua de trobada i de prestigi, ni més ni menys.